Eric Rodríguez > Recent Status Updates

Todos los personajes me caen mal, tiene mérito.

"Recordo els seus ulls, quan em va mirar abans de morir. Recordo el seu somriure lent i traïdor. Ella ja sabia que això passaria. Sabia que, al final, ella guanyaria."

"La cara era una màscara, el somriure no era seu. Els ulls miraven a través meu i més enllà de mi, freds, inexpressius, a un lloc ple de dolor i turment on jo no podia entrar, a un infern privat i intern que jo no podia compartir."

"No podia evitar sentir-me com una convidada, a Manderley, casa meva, quan caminava per on ella havia passat, quan descansava on ella havia reposat. Era com una convidada esperant el moment oportú, esperant la tornada de l'amfitriona."

"No hi havia cap indici de l'altra vegada. Ella i jo no hi havíem deixat senyals. Potser perquè tu eres amb mi. M'havies servit per esborrar el passat, amb molta més eficàcia que tota la lluminària de Montecarlo."

"L'aspecte en què l'abraçada i la lectura s'assemblen més és quan en el seu interior s'obren temps i espais diversos del temps i de l'espai mesurable."

“...alguna cosa que s’ha desitjat, temut, possible o impossible. Llegir és anar a l’encontre d’alguna cosa que està a punt de ser i ningú no sap encara que serà.”

"T'estimes més que sigui així, trobar-te davant alguna cosa que encara no saps ben bé què és."

De vuelta

"Todos estos sucesos cotidianos, insignificantes; todas estas dulces conversaciones con que matamos el tiempo y alargamos la vida, ¿qué son sino dulcísimo aburrirse?"

Todo lo que tocan los yanquis, se lo cargan

Ni cestas ni manteles de cuadros de momento