Àlex Honrubia > Recent Status Updates

un referendum sobre el passat, tothom vol tornar on era jove, menys els joves actuals: la generació del no-futur, del no-temps. Què fer quan el futur és buit?

No doubts. Serà un dels meus llibres i escriptors preferits

¿Porque hay que buscar sentido, significado, a toda historia?

«Una palabra no doma el cuerpo».
«Palabras para mirar. Eso y nada más».

Es como si en el tiempo del duelo no hubiera narrativa

Costa entrar-hi.

El ritme lent i les pauses abruptes, els silencis i les descripcions, a vegades excessives, del paissatge expliquen i desvesteixen al protagonista.

* La història familiar com a relat contra el buit, com a supervivència.

* La mirada atenta i precisa per trobar els detalls i les paraules.

* La suma dels nostres ‘jo’ i la voluntat de ser un, la ficció que és el propi jo, la identitat.

aquest llibre et permet veure lo hiperestimulats que estem. I know, un xic hipocrita escriure-ho aquí amb el movil, perdon.

emmmm we’ll see