Joan > Recent Status Updates

Perquè l’amor a la vida genera amor a la vida.

la bellesa poètica és un conjunt de crueltat, de supèrbia, d’ironia, de tendresa carnal, de fantasia i de memòria, de claror de foscor.

– El meu ofici

El meu ofici és escriure històries, coses inventades o coses que recordo de la meva vida, però sempre històries, coses en què la cultura no hi té res a veure, sinó que només hi intervenen la memòria i la fantasia.

– El meu ofici

A vegades em pregunto si érem nosaltres, aquelles dues persones, fa gairebé 20 anys, per la Via Nazionale; dues persones que van conversar tan amablement, urbanament, mentre el sol es ponia; […], disposats a donar un judici distretament benèvol l’un de l’altre; tant disposats acomiadar-se l’un de l’altre per sempre; en aquella posta de sol, en aquella cantonada.

– Ell i jo

La vulgaritat sorgeix de l’obscenitat i de la prepotència. Sorgeix, també, de la inspiració, de la fantasia.

La naturalesa essencial de la ciutat és la melancolia.

“Hi ha una monòtona uniformitat en els destins dels homes. Les nostres existències es desenvolupen segons lleis antigues i immutables, segons una cadència vella i uniforme. Els somnis no es compleixen mai, i tan bon punt els veiem fets miques ens consumim de nostàlgia pel temps en què bullien dins nostre. El nostre destí transcorre en aquesta successió d'esperances i nostàlgies.”

— Hivern als Abruços

La gran tempesta
les belles flors convida
i el parc blanqueja.
No és la neu el que passa,
si no jo, que m’acabo.

– Fujiwara no Kintsune

Si molt vivia,
¿enyoraré –em pregunto–
d’avui els dies?
Ara estimo les hores
en què el món doló’em dava.

– Fujiwara no Kiyosuke

Tornava a veure’t:
però tantost partires,
que no et podia
pas reconèixer, com la
lluna oculta entre els núvols.

– Murasaki Shikibu

Sempre que miro
a lluna, veig les coses
totes ben tristes,
com si per a mi únic
la tardor fos vinguda.

– Ōe no Chicago

Com que vas dir-me
que vindries tot d’una,
vaig esperar-te
fins que vingui la lluna
tardana de setembre.

– El monjo Sosei. Yoshimine no Hironobu

Les ones peten
de Suminoe a la platja,
també en la fosca:
talment tu evites d'ésser
vista dins del meu somni.

– Fujiwara no Toshiyuki

Per tu jo entro
als camps de primavera
a collir plantes,
mal que la neu em caigui
al damunt de les mànigues.

– Emperador Kōkō

“I anava pels carrers, bruts i tristos de dies, foscos i blaus a la nit, tota de negre i, al capdamunt, com una taca blanca, la cara que se’m feia menuda”.

Cal desgranar el compàs de l’onatge entre el brogit de la mare agitada […]. Cal haver oblidat l’abundància per trobar l’essencial.

En la confusió inicial, les seves mans s’entrevanquen i no es troben. Fins que el dolor que duien dins s’eixample. Aleshores s’asseuen, inclinen al cap i guarden silenci. Entre ells corre un xiu-xiu com el d’un bosc. I estan més a prop que mai.

I l’art no ha fet res més que mostrar-nos la confusió que tot sovint ens trobem. Ens angoixa enlloc d’asserenar-nos i donar-nos repòs. Ens ha demostrat que cadascú viu a la seva illa, i que aquestes illes no estan prou lluny per poder dur una vida tranquil·la sense angúnies. L’un pot molestar a l’altra ho espantar-lo o per seguir-lo a cop de llança, però ningú pot ajudar ningú.

“Veure el món amb ulls d’infant, en un constant meravellament, no és pas de ser beneit sinó tot el contrari”

— del pròleg de l’autora, 1982

Quan la vaig escriure no recordava gaire com era la Plaça del Diamant de debò. […]
Tots els records que conservo de Gràcia son entranyables. Ara tot això és lluny, però pensar-hi, enmig d’una onada de nostàlgia, em fa bé

— del pròleg de l’autora, 1982

“en Mattis no pensava que era ben trist que passés una sola vegada i prou. Així podia esplaiar-se i gaudir de contar-ho”

“Son dignas de compasión las buenas personas. No hacen ni una cosa mala, pero, por otro lado, no conocen la alegría que siente uno como yo cuando realiza un acto de bondad.”

— Crónica de un favor correspondido

“es muy natural que se importara el mal de Occidente en la misma época de la introducción en nuestro país del bien de Occidente”

- El tabaco y el diablo

“L’escriptura esmola la vida; la vida enriqueix l’escriptura.”

“Em vaig agenollar al cor del sol, enmig dels colors del cel, del mar i del sol, al cor blanc pur de la capella. «Vous êtes si gentille», vaig quequejar. La monja va somriure. «C’est la miséricorde de Dieu.» Tenia raó.