Joan > Recent Status Updates

En la religió, el futur es troba darrere nostre. En l’art, el que és etern és el present.

Classifiquem massa i gaudint molt poc. El sacrifici de l’estètica al suposat mètode científic d’exhibició estat la ruïna de molts museus.

Per a qui sap apreciar-la, l’obra mestra es converteix en una realitat viva cap a la qual ens sentim atrets amb vincles de companyia. els mestres són immortals, ja que els seus amors i les seves pors viuen amb nosaltres per sempre.

Quant Déu t’encomana més del que pots suportar, recorres a l’instint. I l’instint és una força que escapa al control de tothom.

Jo crec que qualsevol obra artística es pot qualificar d’autojustificació. I és que qualsevol d vida humana és un intent d’autojustificar-se

Alguns consols són purament i estrictament per a les persones que l’ofereixen.

Vaig veure que tots els éssers estan destinats fatalment a la felicitat: l’acció no és la vida, sinó una manera de malgastar una certa força, un enervament.

L’hem trobada!
Què? L’eternitat.
És el mar barrejat
amb el sol.

‘Amor’ és una d’aquelles paraules que, tot i el seu sentit elevadíssim, no en té cap a la major part de l’ús quotidià que se’n fa.

El món, em sembla, està governat per una convicció ferma, una imaginació irrisòria i una comprensió migrada.

Els fets són la part més dura i cruel de la vida, tantmateix, inalterables, aporten un orde i una lògica.

la vida és una confusió, burocràticament, facactualment i metafòricament

els records dibuixen el buit que els objectes no poden omplir.

Farsa contínua!la meva innocència em faria plorar. La vida és la farsa que tots hem de representar.

Comprenc, i com que no em sé explicar sense paraules paganes, voldria callar.

Vam arrencar a córrer. Molava mil perquè l’havíem feta bona.
I això ens feia posar molt contents. No sé per què.

Una cosa trista sempre va seguida d’una cosa trista.
I després, d’una de bona, espero.

La veritat és que no magrada créixer, perquè des que vaug néixer m’he sentit genial, i ara no estic segur que m’hi senti.

La infantesa, plena de dies clars, de vacances felices, de les petites tristeses puerils la memòria de les quals esdevé, amb els anys, qui sap per què, més preciosa que la de les alegries…

Aquell matí, la seva ànima era tan semblant a la dels matins radiants de la infantesa, que la imatge reflectida en el mirall li va causar una impressió de sorpresa dolorosa.

El amor no es más que una palabra. Une cosas que están separadas entre sí. […] palabras como “amor”, “bien”, “mal” y “responsabilidad” no son más que negociaciones de distancias.

hay realmente poquísima gente que tenga el instrumental necesario para tratar con lo obvio.

no és l’acte sinó el coneixement el que canvia el món. I pot haver-hi un coneixement que imita l’acte fins a l’últim moment

La bellesa es lliura a qualsevol persona però no pertany a ningú. La bellesa és aixi.

Com podia jo allargar les mans cap a la vida, quan estaca embolcallat de bellesa per tots els costats?

He de lamentar que l’únic interès humà orgànic sigui la política. La humanitat és, el capdavall, un ésser viu blasfemador de si mateix.

“La bellesa és una cosa tan poc bella?”, em vaig preguntar.

Per a mi, el Pavelló Daurat havia de ser una cosa bella, en tots els sentits. Allò volia dir que tot depenia, no de la bellesa real del Pavelló Daurat mateix, sinó més aviat de la meva capacitat d’imaginar-me la seva bellesa.

La guerra com a metàfora moral és limitada, limita i és perillosa. […] redueix la complexitat ètica i la riquesa moral de la nostra vida a sí o no, a dins o fora. Això és pueril enganyós i denigrant. […] eludeix qualsevol solució que no sigui la violència i només s’ofereix a l’actor un consol infantil.

El bé a la força.
Ho és la força que fa el bé?

— Epíleg de l’autora

és molt difícil que el mal arreli en una ànima que no consent.