Joan > Recent Status Updates

En aquell moment ni tu ni jo teníem nom. Un capvespre d’estiu amb setze i disset anys, i el record viu d’estar asseguts a l’herba de la riba –això era tot el que existia.

soy inmortal! No hay inmortalidad como la de aquello que, cual yo, no ha nacido y no existe.

El sueño de uno solo es la ilusión, la apariencia; el sueño de dos es ya la verdad, la realidad. ¿Qué es el mundo real sino el sueño que soñamos todos, el sueño común?

¿cómo podéis conocer, si no pecáis, si vuestro conocimiento no es pecado? El conocimiento que no es pecado no es tal conocimiento, no es racional.

El amor precede al conocimiento, y éste mata a aquél.

‘No, yo no soy un vago! Mi imaginación no descansa.

¿Qué es eso de que ha pasado la época de las novelas? ¿O de los poemas épicos? Mientras vivan las novelas pasadas, vivirá y revivirá la novela. La historia es resoñarla.

(del Prólogo de la tercera edición)

Qui no hagi sabut de veres què és l’amor, no pot entendre què és patir

Si l’inconstant no pogués obtenir el que desitja, lluitaria per aconseguir-ho, però com que es pensa que trobarà alguna cosa millor, no estima el que ja té.

Al món real no hi ha res tan bonic com el que es pot imaginar algú que està a punt de perdre el seny.

Buildings are […] vessels for memory.

BERTINA: Ah, ja.i aquest dediques?
MANEL: Faig versos.
BERTINA: Bé, això serà estones perdudes.
MANEL: Totes les meves estones són perdudes. No n’aprofito ni una. És el meu principi.

El hombre que piensa en los objetos se los sentidos se apega a ellos,
y del apego surge el deseo,
del deseo deriva la cólera,
de la cólera viene el error,
del error mana la desmemoria,
la desmemoria aniquila la inteligencia
y, sin inteligencia, el hombre muere.

lo eterna en el hombre ni mata ni muere

Torna tot com si només el que ha passat fos viu i jo fos morta; com si només fos viva en el record de totes les coses que han passat.

i de tant en tant em posava la mà damunt de la boca per veure si encara hi havia aquell petó

Estimar, ser estimat: quin treball tan trist, el de viure!

Les mentides dels homes sovint poden arribar a convertir una dona en una deesa.

Jo sentia que el món dels adults era ple duna soledat, una tristesa i una por terribles.

La ficció existeix, bàsicament, com a metàfora de la realitat, i quan es produeix un canvi en el sistema de la realitat, la gent necessita noves ficcions

En la religió, el futur es troba darrere nostre. En l’art, el que és etern és el present.

Classifiquem massa i gaudint molt poc. El sacrifici de l’estètica al suposat mètode científic d’exhibició estat la ruïna de molts museus.

Per a qui sap apreciar-la, l’obra mestra es converteix en una realitat viva cap a la qual ens sentim atrets amb vincles de companyia. els mestres són immortals, ja que els seus amors i les seves pors viuen amb nosaltres per sempre.

Quant Déu t’encomana més del que pots suportar, recorres a l’instint. I l’instint és una força que escapa al control de tothom.

Jo crec que qualsevol obra artística es pot qualificar d’autojustificació. I és que qualsevol d vida humana és un intent d’autojustificar-se

Alguns consols són purament i estrictament per a les persones que l’ofereixen.