Daniel Genís Mas's Blog

Mapes, camins, portes i cercles. Els viatges a l’Infern a través de la literatura. Al llarg de la Història, cada cultura ha provat de donar resposta a la pregunta de què hi ha després de la mort. El cristianisme, basat en una concepció dualista del Tot —cos-ànima, bé-mal—, defensa que després de la mort del cos, l’ànima sobreviu en dos plans simbòlics antagònics: el cel i l’infern. Si el primer està reservat als justos, el segon és la llar dels pecadors, i cal evitar-lo de totes totes. Ara bé, s...

Sobre l’indicible en Poe, Verne i Lovecraft. No hi ha res com el desconegut per a l’escriptor de terror. El territori buit, l’espai en blanc, són amics apreciadíssims per a l’autor del desconcert i l’estrany. El Romanticisme, amb la seva foscor i les seves ombres, exemplifica això perfectament i va donar fills literaris tan extraordinaris com el Frankenstein de Mary Shelley o el vampir de Bram Stoker. En aquells tombants del XIX i primers anys del XX, en què la llum de la raó començava a amenaça...

Allò sinistre i la simbologia del blanc en ‘La narració d’Arthur Gordon Pym’ de Poe. Edgar Allan Poe va néixer només Edgar Poe, un 19 de gener del 1809, a Boston. Tenia dos anys quan el seu pare va abandonar la seva mare i es van traslladar a viure a Richmond (Virgínia), a casa d’uns parents. Poc després, la seva mare va morir i l’Edgar va quedar a càrrec de John i Frances Allan, de qui va heretar el cognom. Amb ells es va traslladar a Europa, l’any 1815. Va ser aquell el famós «any sense estiu»...

El llarg periple que du de Víctor Frankenstein a Peter Weyland. A la mitologia grega s’explica que Dèdal, el pare d’Ícar i constructor del Laberint de Creta, va idear unes ales de cera que li van permetre a ell i al seu fill de fugir del laberint cretenc, però que en acostar-se massa al sol, les ales d’Ícar es van estovar i va precipitar-se al buit, morint. Alguns han vist en aquesta tragèdia una al·legoria, tant de l’alçada de les fites aconseguides pels homes com de la seva supèrbia. Va ser el...