Sebastià Portell

“Matilda era, en efecte, l'adaptació cinematogràfica del clàssic per a joves i no tan joves de Roald Dahl. La història d'una nena incompresa pels seus pares que no només llegia al lavabo, sinó que llegia per tota la casa quan ells no hi eren i que fins i tot s'atrevia a exigir-los -quines coses de demanar- que li donessin més llibres”
― Sebastià Portell, Les nenes que llegien al lavabo

“Nosaltres, el monstre, som el miracle. La història no ens havia previst. Institucions socials com les «acadèmies d'art, els sistemes de mecenatge, les mitologies del creador diví, l'artista com a superhome o com a marginat social» tampoc no hi han ajudat gaire. Som, llegim, escrivim. Formam part d'una cultura i la qüestionam, l'assumim com a pròpia, la refeim, la reinterpretam, des del lloc altre que ens ha estat donat. Altre però lloc, al cap i a la fi. Malgrat tot, hi som. Ho feim. I ho feim també com a acte de resistència: la nostra transgressió és existir i no amagar- nos, fer ressonar el nostre viure en l'esquema preestablert de qui ens volia neutralitzar.”
― Sebastià Portell, Les nenes que llegien al lavabo