Gerard Coll-Planas's Blog

No pretenc anar d'alternatiu a l'afirmar que no tinc Facebook. Estic tant enganxat a les noves tecnologies com la majoria de persones de la meva generació: em sembla terrorífic que s'acabi la bateria del mòbil o quedar-me gaire estona sense cobertura, i em resulta pràcticament inconcebible estar a un lloc on no hi hi hagi connexió a internet. De fet, em requereix un gran esforç estar davant de l'ordinador sense comprovar compulsivament si tinc algun correu nou. Potser per això no tinc un Face...

La majoria de persones reaccionen amb una barreja de sorpresa i incredulitat al saber que fins l'any 1990 l'homosexualitat va ser considerada una malaltia mental per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El que passa més desapercebut és que avui en dia la transexualitat encara es defineix com una patologia mental en les classificacions de malalties mentals de l'Associació de Psiquiatria Americana i de l'OMS. Sota l'epígraf de 'trastorn d'identitat de gènere' es patologitzen aquelles perso...

El 12 de juliol de 2006, a Vigo, en Jacobo va acceptar la invitació de l'Isaac, un noi gai, d'anar a una festa d'aniversari que se celebrava al seu pis. Després de passar diverses hores tancats a l'habitació junts, per raons que no sabrem mai, en Jacobo va apunyalar repetidament a en Julio, un noi brasiler que vivia al mateix pis. Va argumentar que tenia por a ser violat. Al sentir que Isaac estava trucant a la policia, Jacobo va esbotzar la porta de la seva habitació i també el va apunyalar....

Ens han ensenyat que en aquesta vida tothom és dona o home i que això depèn exclusivament dels nostres cossos que, en funció d'elements com els genitals, els cromosomes o les hormones, ens fan viure i sentir en femení o en masculí. Mitjançant aquest tipus d'explicacions, les diferències i desigualtats entre dones i homes queden justificades per raons (suposadament) científiques i inqüestionables.

Tot i això, hi ha persones que al néixer no són identificables com a homes o com a dones, que el...

Fa cosa d'un mes vaig començar a rebre trucades al mòbil de publicitat de Movistar. Al principi responia amb amabilitat explicant que no m'interessava l'oferta que em feien i que, si us plau, no em truquessin més. Les trucades, però, no paraven, ans el contrari: em podien arribar a trucar dues o tres vegades al dia. La meva indignació anava augmentant però em frenava pensar en la pobra persona que em trucava, que no en tenia cap culpa de les pràctiques abusives de l'empresa que la subcontract...

Hem passat d'una societat que enaltia la capacitat de patir a una altra que no tolera el patiment? Input u: Torno a veure la pel·lícula Camino, que em transporta a un passat i a una ideologia segons els quals hem vingut a aquest món a patir. En aquest marc, el que es valora és la capacitat d'aguantar el patiment.

Input dos: Vaig a una xerrada sobre l'eutanàsia organitzada per l'Aula de Cultura de Cardedeu. La xerrada és a càrrec de tres germans fills de Llinars del Vallès: Màrius Morlans, me...

El nostre present està construït en base al nostre passat individual i col·lectiu, fins i tot les decisions més quotidianes tenen raons que ens poden retrotraure a molts anys endarrere, fins i tot a l’època medieval. Ara fa un any amb el meu company vam plantejar-nos la idea d'anar a viure plegats. El problema és que ell estudiava i treballava a Girona i la meva feina estava a Barcelona. Després de rumiar-ho molt vam arribar a la conclusió que la manera en què cap dels dos hagués de renunciar...

Quan es mor algú també mor una part de les persones que l'hem estimat. Som ésser socials i això implica que vivim gràcies a què altres persones ens reconeixen i ens estimen. En certa forma, vivim en els altres, vivim en les mirades que ens retornen una imatge determinada de nosaltres mateixos. Per això, quan mor algú que estimem també morim una miqueta, mor aquell bocí únic i irrepetible de nosaltres que habitava en aquella persona i que era producte d'una història compartida.

Fa una mica m...

La setmana passada es va espatllar el comandament a distància del meu aparell de TDT. Vaig anar a una botiga d'electrònica a encarregar un comandament nou. El botiguer em va comentar que comprar-ne un de nou sortia igual de car que comprar un nou aparell, ja que el comandament no es comercialitza per separat. Total, que l'aparell de TDT, que funciona perfectament, passarà a engreixar les fileres de petits electrodomèstics i altres utensilis que llençaré quan encara funcionen. Però això no és...

Des de que els seus fills van marxar de casa, cada segon diumenge de mes en Jaume convida la Conxita a dinar a un restaurant de Granollers. La darrera vegada, quan ja tornaven ben atipats cap a Santa Maria de Palautordera, a la Conxita li va semblar que el motor feia un soroll una mica estrany. En Jaume no li va donar massa importància però davant la insistència de la seva muller, va acabar parant amb el cotxe a la cuneta. En Jaume va baixar del cotxe i va obrir el capó per mirar-se el motor...