Discover new books on Goodreads
See if your friends have read any of Albert Roig's books
Albert Roig
Born
in Tortosa, Spain
December 28, 1959
Genre
More books by Albert Roig…
“ANIT
¿I m'ho ha de dir la matinada,
esmelegant-se, insomnes?
¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure—
i quina v'ritat deia, que l'esgarres?
¿I els ràpids ensurts de la pols
ara,
la fulla inesperada de l'insecte,
les mans i els coves acabats de collir,
la mala herba que et creix, tendre
verd rabiant, fum viva,
esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses
quina mà me l'aboca, quin vent
pluig?
Que és verda l'aigua,
la vestidora!
Té, tremolós gris àlic,
les cordes dels sols en terra caigudes,
vent plata d'oliveres, plata
de verd
núvol.”
― Córrer la taronja, 1979-2001
¿I m'ho ha de dir la matinada,
esmelegant-se, insomnes?
¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure—
i quina v'ritat deia, que l'esgarres?
¿I els ràpids ensurts de la pols
ara,
la fulla inesperada de l'insecte,
les mans i els coves acabats de collir,
la mala herba que et creix, tendre
verd rabiant, fum viva,
esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses
quina mà me l'aboca, quin vent
pluig?
Que és verda l'aigua,
la vestidora!
Té, tremolós gris àlic,
les cordes dels sols en terra caigudes,
vent plata d'oliveres, plata
de verd
núvol.”
― Córrer la taronja, 1979-2001
“Llum, galzes del migdia
dels arbres que ara tanques,
alta que acaricies
les coloracions
del temps—La fosca cella
que el vent acotxa, cels
d'escata de moll.
Ànsia
que et fas boca i el goig
i el deler de ser l'aigua
i els aires, plata encara, desesperant-se.
Joia
dels ulls, foc que encens, verda
nit.
Plomada de llum fosca la presència
de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls
flamissats, crits d'ala astorada el cel
dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia
dels cors.”
― Córrer la taronja, 1979-2001
dels arbres que ara tanques,
alta que acaricies
les coloracions
del temps—La fosca cella
que el vent acotxa, cels
d'escata de moll.
Ànsia
que et fas boca i el goig
i el deler de ser l'aigua
i els aires, plata encara, desesperant-se.
Joia
dels ulls, foc que encens, verda
nit.
Plomada de llum fosca la presència
de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls
flamissats, crits d'ala astorada el cel
dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia
dels cors.”
― Córrer la taronja, 1979-2001
“ESBÓS D'UNA SERP
Has sorprés l'esglaiada
vibra, i encara fuga.
Que ràpida és la pedra!
Mà d'ànsia! L'escurçó
que esgarra i és rúbrica
a espígols, a ventada.
Vos intriga el desvari
no oïble, roig cinabri
de sanguina. Al fons
se desfan blaus, les terres,
de paisatges. Ditades
de mà impenitent, sang
que es fa tempir, tou tendre
la frisança que acaben.”
― Córrer la taronja, 1979-2001
Has sorprés l'esglaiada
vibra, i encara fuga.
Que ràpida és la pedra!
Mà d'ànsia! L'escurçó
que esgarra i és rúbrica
a espígols, a ventada.
Vos intriga el desvari
no oïble, roig cinabri
de sanguina. Al fons
se desfan blaus, les terres,
de paisatges. Ditades
de mà impenitent, sang
que es fa tempir, tou tendre
la frisança que acaben.”
― Córrer la taronja, 1979-2001
Is this you? Let us know. If not, help out and invite Albert to Goodreads.
