Català Quotes

“Em diu coses boniques que no entenc però sí que entenc”
― Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla

“Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.”
― Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

“Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria.”
― Montserrat Roig

“Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.”
― Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

“Jugar és, sempre, perdre —si més no, el temps.”
― Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

“No vull el lent i desvagat destí / de dar a no-res mon oci inconegut; / val més ésser esclafat i escorregut, / la sang inútil trasmudant en vi.”
― Josep Carner, Els fruits saborosos

“Però sí que temia el pas del temps (…), el minvament de la vida; com any rere any s'anava reduint la part que li corresponia; que poc podia estirar-se ja el marge que li quedava per absorbir, com en els anys de joventut, els colors, els gustos, les tonalitats de l'existència, quan en entrar en una habitació l'omplia i, aturant-se un instant al llindar de la sala, sentia una incertesa exquisida…”
― Virginia Woolf, TO THE LIGHTHOUSE

“Però sí que temia el pas del temps (...), el minvament de la vida; com any rere any s'anava reduint la part que li corresponia; que poc podia estirar-se ja el marge que li quedava per absorbir, com en els anys de joventut, els colors, els gustos, les tonalitats de l'existència, quan en entrar en una habitació l'omplia i, aturant-se un instant al llindar de la sala, sentia una incertesa exquisida...”
― Virginia Woolf, Mrs. Dalloway

“Feia vent, i de tant en tant les fulles deixaven a la vista una estrella, i semblava que les estrelles mateixes s'estremissin i projectessin la seva llum per mirar d'esquitllar-se per entre les vores de les fulles.”
― Virginia Woolf, TO THE LIGHTHOUSE

“La família... com una àncora / com el llit a mig desfer un matí de diumenge / com un laberint / com fer el cim, un dia clar, esbufegant encara / com una passió / com l'equilibri damunt la cresta de l'onada.”
― Sílvia Soler, Un any i mig

“Ens ha costat arribar fins aquí però ara hi som i ho tenim tot per fer.”
― Sílvia Soler, L'estiu que comença

“El que és segur és que hem guanyat la batalla contra la norma. Ja era hora. "Ens fem imatges dels fets" (Serra d'Or, 1981)”
― Maria Aurèlia Capmany

“El que és segur és que hem guanyat la batalla contra la norma. Ja era hora. ("Ens fem imatges dels fets", Serra d'Or, 1981)”
― Maria-Aurèlia Capmany

“Es clar que passa dintre el teu cap, Harry; però això no vol dir que no sigui real!”
― J.K. Rowling, Harry Potter and the Deathly Hallows

“La voldria més a prop, la voldria aquí, ara. Recuperar aquell món compartit que mai han deixat que es dissolgués del tot.”
― Marta Orriols, Dolça introducció al caos

“Ara li cau el bolígraf i l'ha de recollir de terra amb una coreografia assajada, ara es corda la cremallera d'una bota de pell que li arriba fins a mitja cuixa, conscient d'un cos que no és només embolcall de l'ànima.”
― Marta Orriols, Dolça introducció al caos

“Persegueixen tots dos una idea opaca d'èxit social, però entendre els fills com un bé de luxe i descartar-los per això els sembla una solució barata.”
― Marta Orriols, Dolça introducció al caos

“Al cap d’un temps acabes descobrint que el límit es deixa viure, vertical com mai, a frec del no-res, i que no només és possible habitar-hi sinó que també s’hi pot créixer de maneres diferents. Si del que es tracta és de sobreviure, la resistència pot ser que sigui l’única forma de viure intensament. És ara, en aquest límit, que em sento viva, viva com mai.”
― Eva Baltasar, Permagel

“Parar l'orella al silenci és descobrir com n'arriba a ser de rar. Sempre hi ha alguna cosa que es mou (…). Aquesta mena de silenci no és una negació del so. El món s'hi queda suspès i jo a dins.”
― Nan Shepherd

“La vida, de fet, ens er aun circ permanent.”
― Manuel Joan i Arinyó

“La vida, de fet, ens era un circ permanent.”
― Joan Manuel i Arinyó

“No hi ha mal que cent anys dure!', proclama, falsament, la popular sentència. Allò que sí que no existeix és un bé que siga perenne, vaja que no.”
― Manuel Joan i Arinyó, Les nits perfumades

“En nom d'una habitud, no condemnem una reforma; mirem únicament si aquesta és bona, útil, benefactora; si ho és, adoptem-la resoludament.”
― Pompeu Fabra, La llengua catalana i la seva normalització

“A les Illes Balears, al País Valencià o a Catalunya, la manera més adequada de viure és sent fidel a uns orígens i a un projecte de recuperació del poble que l'envolta, ja que em pense que, per mitjà d'aquesta voluntat, es pot arribar a un equilibri satisfactori entre individualitat i societat.”
― Abelard Saragossà, Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea

“Però la Mei ha tardat poc a constatar que res no és mai com en el passat, que els punts de partida són sempre diferents, que no hi ha marxa enrere encara que de vegades ens ho sembli, sinó camins nous que s’han de transitar i aprendre una altra vegada.”
― M. Mercè Cuartiella, L'afer marsellès

“No crec que es pugui dir que la política lingüística fins ara aplicada a Catalunya hagi fet fallida i molt menys que hagi estat errònia en les seves línies mestres. Ara: certes expectatives sobre l'evolució de la nostra societat s'han revelat infonamentades o, si més no, descansaven sobre bases poc consistents per fer avançar amb decisió el procés de normalització lingüística. Per tant, cal una dinamització de la política lingüística i un canvi de direcció en alguns capítols, tal com insistentment reclamen els més diversos especialistes.
I si aquestes paraules dedicades a la situació de Catalunya són preocupants ¿com seran les destinades a les altres zones dels Països Catalans? [...] ¿tan difícil és aconseguir que almenys els màxims responsables de les tres Comunitats Autònomes de llengua catalana s'esforcin a establir una coordinació regular?”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Considero que la idea de la «degradació» lingüística sembla encara molt més greu, perquè s'hi barregen constantment dues qüestions: l'una té a veure amb els efectes desestabilitzadors de la influència del castellà; l'altra, en canvi, té a veure amb el fet de l'evolució a què està sotmesa qualsevol llengua. En el cas del català, les coses són tan envitricollades que és molt difícil de distingir les dues qüestions; però no solament és imprescindible de distingir-les (des d'un punt de vista lingüístic, polític, etc.), sinó que seria suïcida de no intentar-ho. Per tant «degradació» sí, però cal anar alerta de no confondre canvis «normals» amb desestabilitzacions.”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Una de les falses expectatives que he experimentat està associada a l'oficialitat lingüística. Durant la dictadura, quan reflexionava sobre l'eventualitat que el català fos declarat algun dia llengua oficial —cosa que aleshores semblava una utopia—, imaginava que aquest fet comportaria el respecte automàtic per la legalitat i, per tant, un canvi immediat d'actituds lingüístiques prodiglòssiques. Ara, deu anys després de l'Estatut, ens adonem que aquelles idees eren unes falses expectatives i no sols perquè hi ha encara adversaris de l'oficialitat del català —els incidents a les comissaries i als jutjats ens en parlen prou— sinó, sobretot, perquè en el conjunt de la nostra societat hi ha una inèrcia que costarà molt de temps de superar.
[...]
Fet i fet, la declaració d'oficialitat no és suficient per conjurar tots els fantasmes que s'han anat imposant al llarg dels segles, no sols per culpa dels perseguidors de la llengua catalana, sinó també per la de molts catalans que han acceptat totalment o parcialment el lingüicidi. I tampoc no seria suficient —quants en quedaríem sorpresos!— si es declarés l'oficialitat exclusiva del català: com que els sistemes coercitius i expeditius quedarien exclosos, perquè en la nostra societat els mètodes autoritaris podrien provocar conflictes seriosos, hauria de passar molt de temps abans que es pogués aplicar de debò l'oficialitat exclusiva. En definitiva —i no és pas un frívol joc de paraules—, hauria de passar el temps necessari perquè aquella «exclusivitat» es pogués aplicar. I crec amb fonament que aquest temps necessari és el mateix que caldrà esperar en la situació actual, en què es perfila un règim d'oficialitat prioritària del català.”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Els arguments alarmistes sobre l'ús del català coincideixen tots a reclamar un canvi radical d'estratègia en la política de normalització lingüística. No accepten o menysvaloren els resultats obtinguts dins aquest marc estratègic, que s'ha revelat positiu i eficaç en tants aspectes. En política lingüística, el consens assolit, principalment a Catalunya, és un atot de gran transcendència social, que seria suïcida de dilapidar. Repetim-ho: cal discutir, i en profunditat, tots els aspectes tàctics que es demostrin inútils o insuficients, cal reconsiderar i revisar moltes mesures de política lingüística tant al Principat com, sobretot, a les altres terres de llengua catalana, cal exigir una coherència més rigorosa entre els principis i la pràctica quotidiana, però seria un greu error polític que les insatisfaccions presents ens fessin perdre de vista l'encert essencial del procés de normalització lingüística i la seva estratègia. Així, doncs, siguem prudents a l'hora de considerar algunes de les propostes «miraculoses» que a vegades es formulen, perquè no podem malbaratar els avenços tan dificultosament aconseguits. Al capdavall, la convivència lingüística és un bé social no tan accessori com algunes veus semblen deixar entendre, amb manifestes incomprensions respecte als castellanoparlants. En definitiva, com ens ha recordat una vegada més Badia i Margarit, cal assumir que «si un dia el català desapareixia, això no seria pas perquè els no catalans no s'hi haguessin incorporat, sinó perquè els catalans l'haurien abandonat».”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Si escorre’s és la petite mort (i a mi m’ho sembla, perquè durant aquell instant breu i explosiu tot desapareix entre les flames), despertar-se al llit d’algú és la resurrecció. Ara bé, com que tan sols és una petita mort, la resurrecció que li correspon és sòrdida, i no m’escomet tant la joia de la nova vida com el pes de les obligacions. Tinc enginyeria a les nou del matí i soc al seu llit. A l’hora abans de l’alba, no acostumo a estar enamorat.”
― Maureen F. McHugh, China Mountain Zhang