,

Valencià Quotes

Quotes tagged as "valencià" Showing 1-7 of 7
Edgar Allan Poe
“Hi ha fibres als cors dels més temeraris que no es poden tocar sense emoció. Fins i tot per als perduts, que es prenen la mort i la vida com una broma, hi ha temes amb els quals no es pot jugar.”
Edgar Allan Poe, Tales of Terror from Edgar Allan Poe

Joan Fuster
“Dir-nos "valencians", en definitiva, és la nostra manera de dir-nos "catalans”
Joan Fuster, Nosaltres, els valencians

“La vida, de fet, ens er aun circ permanent.”
Manuel Joan i Arinyó

“La vida, de fet, ens era un circ permanent.”
Joan Manuel i Arinyó

“No hi ha mal que cent anys dure!', proclama, falsament, la popular sentència. Allò que sí que no existeix és un bé que siga perenne, vaja que no.”
Manuel Joan i Arinyó, Les nits perfumades

Ferran Torrent
“– No farem el ridícul en la primera pintada.
– Miquel, no hi ha cap individu al poble que sàpiga escriure en valencià. I ara ja no té remei. A més, està fosc –es va desesperar Joan–. Potser tens raó, però es quedarà així. On vols que pose la essa?
– Posa-li l’accent a la república –digué Ramon–. Ja que sou tan primmirats, no li perdeu el respecte a la institució.”
Ferran Torrent, Memòries de mi mateix

“En 1914, un altre mestre, el xativí Ventura Pascual, que feia classes a Benimaclet, llavors pedania de la ciutat de València i hui barri, interrompia una conversa entre dos xiquets. El fragment, que ell mateix explica penedit en l'article d'una revista pedagògica, és llegendari:
— ¿Qué lengua es esa?, dije increpando al más cercano (...)
— La valenciana, me contestó mohino, como fingiendo no comprender el alcance de mi pregunta.
— Pues aquí se habla en castellano, añadí con firmeza.
Recalcitrante el niño, murmuró entre dientes:
—Es que yo soc valenciá.
No pude contenerme. Con dos cachetes castigué la rebeldía del muchacho insolente, por conservar incólume el principio de autoridad; pero me dieron mucho que pensar las palabras del niño y me dolía en el alma haberle dado aquel par de cachetes; porque en medio de su insolencia y rebeldía, tenía el niño muchísima razón.”
Carles Fenollosa