Reflexió Quotes

“Cap capellà del món no s'hauria imaginat un cel tan bell com el que ells concebien en aquella conversa innocent. Escoltant-los, sanglotant, no podia evitar desitjar que tots tres estiguéssim junts en aquell cel, fora de perill.”
― Emily Brontë, Wuthering Heights

“Era, encara que no ho semblés, molt més llest que jo, perquè sempre són més llestos aquells que estan disposats a prescindir del nostre consentiment.”
― Manuel de Pedrolo, Cendra per Martina

“I que bonic que era ser allà on eres i deixar que per una vegada la situació et recordés el passat, tot i l'amargor, en lloc de mirar sempre cap a la mecànica dels dies i els problemes que havien de venir, que potser no arribarien mai.”
― Claire Keegan, Small Things Like These

“Es va trobar preguntant-se si tenia cap mena de sentit estar vius sense ajudar-se els uns als altres. Era possible continuar al llarg dels anys, les dècades, tota una vida, sense ser mai prou valent per anar en contra de l'estat de les coses i tot i així dir-se cristià, i mirar-se un mateix al mirall?
Com de lleguer i d'alt se sentia, [...] i amb una alegria fresca, nova, irreconeixible al cor.”
― Claire Keegan, Small Things Like These

“En 1914, un altre mestre, el xativí Ventura Pascual, que feia classes a Benimaclet, llavors pedania de la ciutat de València i hui barri, interrompia una conversa entre dos xiquets. El fragment, que ell mateix explica penedit en l'article d'una revista pedagògica, és llegendari:
— ¿Qué lengua es esa?, dije increpando al más cercano (...)
— La valenciana, me contestó mohino, como fingiendo no comprender el alcance de mi pregunta.
— Pues aquí se habla en castellano, añadí con firmeza.
Recalcitrante el niño, murmuró entre dientes:
—Es que yo soc valenciá.
No pude contenerme. Con dos cachetes castigué la rebeldía del muchacho insolente, por conservar incólume el principio de autoridad; pero me dieron mucho que pensar las palabras del niño y me dolía en el alma haberle dado aquel par de cachetes; porque en medio de su insolencia y rebeldía, tenía el niño muchísima razón.”
― Carles Fenollosa