Violència Quotes

“Característiques dels homes violents
1. Creences rígides basades en els "mites culturals" de la masculinitat o inferioritat de la dona.
2. Repressió emocional. Resolen els seus conflictes a través d'accions violentes.
3. Aïllament emocional.
4. Una baixa autoestima davant "l'amenaça" de pèrdua de poder, i intenten aconseguir-lo per la força.
5. Controlen la conducta de la seva dona amb coaccions (amenaces, abús verbal, acusacions d'infidelitat).
6. Són gelosos i presenten actituds possessives.
7. Minimitzen o neguen la violència.
8. Racionalitzen, no accepten l'autocrítica i projecten la responsabilitat en la provocació dels altres.
9. Manipulen els fills.
10. Presenten una dissociació entre el comportament públic i el privat.
11. Es resisteixen al canvi en no reconèixer la seva responsabilitat en la violència i no tenen cap motivació per canviar o demanar ajuda.
12. Només canvien o demanen ajuda quan l'actitud de la dona els demostra que no poden mantenir la conducta violenta i apareix la por a ser abandonats.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“No nacen las ideas de los puños… Exactament. Però les nostres idees són unes altres després de les punyades. Sobretot si som els qui les hem rebudes.”
― Joan Fuster, Aforismes

“En 1914, un altre mestre, el xativí Ventura Pascual, que feia classes a Benimaclet, llavors pedania de la ciutat de València i hui barri, interrompia una conversa entre dos xiquets. El fragment, que ell mateix explica penedit en l'article d'una revista pedagògica, és llegendari:
— ¿Qué lengua es esa?, dije increpando al más cercano (...)
— La valenciana, me contestó mohino, como fingiendo no comprender el alcance de mi pregunta.
— Pues aquí se habla en castellano, añadí con firmeza.
Recalcitrante el niño, murmuró entre dientes:
—Es que yo soc valenciá.
No pude contenerme. Con dos cachetes castigué la rebeldía del muchacho insolente, por conservar incólume el principio de autoridad; pero me dieron mucho que pensar las palabras del niño y me dolía en el alma haberle dado aquel par de cachetes; porque en medio de su insolencia y rebeldía, tenía el niño muchísima razón.”
― Carles Fenollosa