Sociolinguistics Quotes

“In a society in which equality is a fact, not merely a word, words of racial or sexual assault and humiliation will be nonsense syllables.”
― Catharine A. MacKinnon

“One only has to read interviews with outstanding women to hear them apologizing”
― Monique Wittig, The Straight Mind: And Other Essays

“In the wrong hands, speech can be used as a weapon. But in the right ones, it can change the world.”
― Amanda Montell, Wordslut: A Feminist Guide to Taking Back the English Language

“Young women use the linguistic features that they do, not as mindless affectations, but as power tools for establishing and strengthening relationships. Vocal fry, uptalk, and even like, are in fact not signs of ditziness, but instead all have a unique history and specific social utility.”
― Amanda Montell, Wordslut: A Feminist Guide to Taking Back the English Language

“[Janet] Holmes’s numbers demonstrated that the total number of you knows collected were almost identical between genders, but women used the phrase with a flat pitch, communicating confidence, over 20 percent more than men. And yet, most people don’t hear it that way – at the first sign of a woman hedging, they automatically assume insecurity.”
― Amanda Montell, Wordslut: A Feminist Guide to Taking Back the English Language

“…what these metaphors of women as nature, territories, and technologies do is place feminine gender in that same distant category of “other.” According to [Suzanne] Romaine, by comparing her to things like storms and seas, “woman is symbolic of the conflict between nature and civilization, tempting men with her beauty, attracting men with her charms, but dangerous and therefore in need of conquest.” Woman is a continent to colonize, a fortress to siege. These sentiments are reflected not only in English; in languages all over the world, from Italian to Thai, a nation’s government is labelled as having “founding fathers,” while the land itself (“Mother Nature,” “virgin territory”) is perceived as a feminine entity. In grammar as in allegory as in life, women are considered reckless places outside the civilized male world – wild things meant to be tamed into the weak, delicate flowers we’ve traditionally wanted women to be.”
― Amanda Montell, Wordslut: A Feminist Guide to Taking Back the English Language

“Anytime language reform happens, it has to happen in the context of social change,” he [Lal Zimmerman] says. “You can’t have just the linguistic change first and then expect people to get on board with the cultural stuff.”
― Amanda Montell, Wordslut: A Feminist Guide to Taking Back the English Language

“A language is a dialect with an army and a navy.”
― Max Weinreich

“L'èxit dels projectes lingüístics va lligat molt sovint a l'èxit dels projectes sociolingüístics, els quals, al seu torn, van lligats a l'existència, la recuperació o la creació de la voluntat de ser poble, expressió que entenc com a voluntat de viure dignament, la voluntat que té una societat d'autodirigir-se i coordinar-se amb els altres, sense estar sotmesa a cap altra societat.”
― Abelard Saragossà, Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea

“Si se adoptara una ortografía fonética y sencilla, que, aprendida por todos pronto y bien, hiciera imposibles las faltas de ortografía, ¿no desaparecería uno de los modos de que nos distingamos las personas de buena educación de aquéllas que no han podido recibirla tan esmerada? Si la instrucción no nos sirve a los pocos para que nos diferenciemos de los pobres, ¿para qué nos sirve?”
― Miguel de Unamuno

“Jo crec que la simplificació de l'ortografia s'ha d'intentar i demanar per posició ideològica, per principi, encara que sabem que és una qüestió molt complexa: a les dificultats merament lingüístiques s'hi afegeixen sempre les adhesions emotives i altres raons socials.”
― Joan Solà i Cortassa

“No crec que es pugui dir que la política lingüística fins ara aplicada a Catalunya hagi fet fallida i molt menys que hagi estat errònia en les seves línies mestres. Ara: certes expectatives sobre l'evolució de la nostra societat s'han revelat infonamentades o, si més no, descansaven sobre bases poc consistents per fer avançar amb decisió el procés de normalització lingüística. Per tant, cal una dinamització de la política lingüística i un canvi de direcció en alguns capítols, tal com insistentment reclamen els més diversos especialistes.
I si aquestes paraules dedicades a la situació de Catalunya són preocupants ¿com seran les destinades a les altres zones dels Països Catalans? [...] ¿tan difícil és aconseguir que almenys els màxims responsables de les tres Comunitats Autònomes de llengua catalana s'esforcin a establir una coordinació regular?”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Considero que la idea de la «degradació» lingüística sembla encara molt més greu, perquè s'hi barregen constantment dues qüestions: l'una té a veure amb els efectes desestabilitzadors de la influència del castellà; l'altra, en canvi, té a veure amb el fet de l'evolució a què està sotmesa qualsevol llengua. En el cas del català, les coses són tan envitricollades que és molt difícil de distingir les dues qüestions; però no solament és imprescindible de distingir-les (des d'un punt de vista lingüístic, polític, etc.), sinó que seria suïcida de no intentar-ho. Per tant «degradació» sí, però cal anar alerta de no confondre canvis «normals» amb desestabilitzacions.”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Una de les falses expectatives que he experimentat està associada a l'oficialitat lingüística. Durant la dictadura, quan reflexionava sobre l'eventualitat que el català fos declarat algun dia llengua oficial —cosa que aleshores semblava una utopia—, imaginava que aquest fet comportaria el respecte automàtic per la legalitat i, per tant, un canvi immediat d'actituds lingüístiques prodiglòssiques. Ara, deu anys després de l'Estatut, ens adonem que aquelles idees eren unes falses expectatives i no sols perquè hi ha encara adversaris de l'oficialitat del català —els incidents a les comissaries i als jutjats ens en parlen prou— sinó, sobretot, perquè en el conjunt de la nostra societat hi ha una inèrcia que costarà molt de temps de superar.
[...]
Fet i fet, la declaració d'oficialitat no és suficient per conjurar tots els fantasmes que s'han anat imposant al llarg dels segles, no sols per culpa dels perseguidors de la llengua catalana, sinó també per la de molts catalans que han acceptat totalment o parcialment el lingüicidi. I tampoc no seria suficient —quants en quedaríem sorpresos!— si es declarés l'oficialitat exclusiva del català: com que els sistemes coercitius i expeditius quedarien exclosos, perquè en la nostra societat els mètodes autoritaris podrien provocar conflictes seriosos, hauria de passar molt de temps abans que es pogués aplicar de debò l'oficialitat exclusiva. En definitiva —i no és pas un frívol joc de paraules—, hauria de passar el temps necessari perquè aquella «exclusivitat» es pogués aplicar. I crec amb fonament que aquest temps necessari és el mateix que caldrà esperar en la situació actual, en què es perfila un règim d'oficialitat prioritària del català.”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Els arguments alarmistes sobre l'ús del català coincideixen tots a reclamar un canvi radical d'estratègia en la política de normalització lingüística. No accepten o menysvaloren els resultats obtinguts dins aquest marc estratègic, que s'ha revelat positiu i eficaç en tants aspectes. En política lingüística, el consens assolit, principalment a Catalunya, és un atot de gran transcendència social, que seria suïcida de dilapidar. Repetim-ho: cal discutir, i en profunditat, tots els aspectes tàctics que es demostrin inútils o insuficients, cal reconsiderar i revisar moltes mesures de política lingüística tant al Principat com, sobretot, a les altres terres de llengua catalana, cal exigir una coherència més rigorosa entre els principis i la pràctica quotidiana, però seria un greu error polític que les insatisfaccions presents ens fessin perdre de vista l'encert essencial del procés de normalització lingüística i la seva estratègia. Així, doncs, siguem prudents a l'hora de considerar algunes de les propostes «miraculoses» que a vegades es formulen, perquè no podem malbaratar els avenços tan dificultosament aconseguits. Al capdavall, la convivència lingüística és un bé social no tan accessori com algunes veus semblen deixar entendre, amb manifestes incomprensions respecte als castellanoparlants. En definitiva, com ens ha recordat una vegada més Badia i Margarit, cal assumir que «si un dia el català desapareixia, això no seria pas perquè els no catalans no s'hi haguessin incorporat, sinó perquè els catalans l'haurien abandonat».”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI