Illes Balears Quotes

“A les Illes Balears, al País Valencià o a Catalunya, la manera més adequada de viure és sent fidel a uns orígens i a un projecte de recuperació del poble que l'envolta, ja que em pense que, per mitjà d'aquesta voluntat, es pot arribar a un equilibri satisfactori entre individualitat i societat.”
― Abelard Saragossà, Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea

“No crec que es pugui dir que la política lingüística fins ara aplicada a Catalunya hagi fet fallida i molt menys que hagi estat errònia en les seves línies mestres. Ara: certes expectatives sobre l'evolució de la nostra societat s'han revelat infonamentades o, si més no, descansaven sobre bases poc consistents per fer avançar amb decisió el procés de normalització lingüística. Per tant, cal una dinamització de la política lingüística i un canvi de direcció en alguns capítols, tal com insistentment reclamen els més diversos especialistes.
I si aquestes paraules dedicades a la situació de Catalunya són preocupants ¿com seran les destinades a les altres zones dels Països Catalans? [...] ¿tan difícil és aconseguir que almenys els màxims responsables de les tres Comunitats Autònomes de llengua catalana s'esforcin a establir una coordinació regular?”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Els arguments alarmistes sobre l'ús del català coincideixen tots a reclamar un canvi radical d'estratègia en la política de normalització lingüística. No accepten o menysvaloren els resultats obtinguts dins aquest marc estratègic, que s'ha revelat positiu i eficaç en tants aspectes. En política lingüística, el consens assolit, principalment a Catalunya, és un atot de gran transcendència social, que seria suïcida de dilapidar. Repetim-ho: cal discutir, i en profunditat, tots els aspectes tàctics que es demostrin inútils o insuficients, cal reconsiderar i revisar moltes mesures de política lingüística tant al Principat com, sobretot, a les altres terres de llengua catalana, cal exigir una coherència més rigorosa entre els principis i la pràctica quotidiana, però seria un greu error polític que les insatisfaccions presents ens fessin perdre de vista l'encert essencial del procés de normalització lingüística i la seva estratègia. Així, doncs, siguem prudents a l'hora de considerar algunes de les propostes «miraculoses» que a vegades es formulen, perquè no podem malbaratar els avenços tan dificultosament aconseguits. Al capdavall, la convivència lingüística és un bé social no tan accessori com algunes veus semblen deixar entendre, amb manifestes incomprensions respecte als castellanoparlants. En definitiva, com ens ha recordat una vegada més Badia i Margarit, cal assumir que «si un dia el català desapareixia, això no seria pas perquè els no catalans no s'hi haguessin incorporat, sinó perquè els catalans l'haurien abandonat».”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI