Catalunya Quotes

“Els esforços que fa la gent del nostre país per no entendre's són impressionants. És la tenacitat més viva del país.”
― Josep Pla

“Al llarg dels segles XIX i XX hem passat, per dir-ho clar, de la guerra (o lluita) de classes al conflicte d'interessos, per bé que persisteix el conflicte entre rics i pobres, entre classes altes i baixes. Aquest salt qualitatiu es fa a remolc del creixement econòmic -que és un anivellador social i que afovoreix un estàndard de vida- i de l'extensió i la millora de l'ensenyament -que integra els individus en un projecte comú.”
― Josep Termes, Història de Catalunya 6. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil

“No hay razón práctica que justifique el deseo de independizarse de España. Comparativamente, y pese a todo, España no es un mal país. Podría ser mejor, pero dudo de que Cataluña, librada a sus fuerzas, se convirtiera en el paraíso que anuncian los partidarios de la nueva República.”
― Eduardo Mendoza, Qué está pasando en Cataluña

“[...] ni los unos, ni los otros creían que se avanzaría tanto y que el impulso separatista se haría tan extenso y dinámico. En este terreno la responsabilidad del gobierno español es considerable. Vio el independentismo como un proyecto inviable acariciado por unos pocos. Como tenía de su parte la ley y la fuerza, nunca quiso abordar el problema precisamente cuando no existía.”
― Eduardo Mendoza, Qué está pasando en Cataluña

“Espero que d'aquesta manera els ciutadans de Barcelona s'adonaran que més enllà dels aspectes lúdico-esportius, la nostra estimada capital té una dignitat i una vocació que cal satisfer. No es pot trair la ciutat comtal, relegant-la sempre a segon terme com si fos aquell fill bastard que el pare no gosa presentar en públic. La nostra ciutat ha nascut i s'ha desenvolupat històricament per reeixir de l'única forma que ho pot fer: esdevenint capital d'una Catalunya independent.”
― Santiago Espot, Contra el senequisme polític

“Gaudí és un dels catalans de volada més vasta que en la nostra història han existit. Sobre la seva figura i la seva obra s'està acumulant, provinent de tot el món, un tal interès, una tal curiositat, una massa tan enorme de bibliografia, que en el seu cas tendeix a ser una repetició de Ramon Llull. Ara bé: com més s'eixampla la dimensió universal de Gaudí, amb més claredat va apareixent la seva arrel terrestre catalana, més explícitament es manifesta l'home d'aquest país.”
― Josep Pla, Obra completa

“La Catalunya que hem somiat la major part dels catalans és un país en pau, en treball i en calma, on cada cosa estigui al seu lloc, endreçat, polit i feliç, tot treballant i gaudint del meravellós espai que ens ha estat donat.”
― Pere Harster Nadal

“La necessitat que l'internacionalisme no siga marginal i escapista justifica l'afirmació que, a Catalunya, l'internacionalisme efectiu o solidari comença per l'actitud que es pren davant del País Valencià. No crec massa exagerat afirmar que el 99.9% dels catalans (inclosos els que tenen consciència nacional) coneixen molt poc la societat valenciana (i, sovint, gens). Davant d'aquesta situació, convé dir que qui és ignorant d'una societat no hi pot ser solidari.”
― Abelard Saragossà, Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea

“A les Illes Balears, al País Valencià o a Catalunya, la manera més adequada de viure és sent fidel a uns orígens i a un projecte de recuperació del poble que l'envolta, ja que em pense que, per mitjà d'aquesta voluntat, es pot arribar a un equilibri satisfactori entre individualitat i societat.”
― Abelard Saragossà, Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea

“No crec que es pugui dir que la política lingüística fins ara aplicada a Catalunya hagi fet fallida i molt menys que hagi estat errònia en les seves línies mestres. Ara: certes expectatives sobre l'evolució de la nostra societat s'han revelat infonamentades o, si més no, descansaven sobre bases poc consistents per fer avançar amb decisió el procés de normalització lingüística. Per tant, cal una dinamització de la política lingüística i un canvi de direcció en alguns capítols, tal com insistentment reclamen els més diversos especialistes.
I si aquestes paraules dedicades a la situació de Catalunya són preocupants ¿com seran les destinades a les altres zones dels Països Catalans? [...] ¿tan difícil és aconseguir que almenys els màxims responsables de les tres Comunitats Autònomes de llengua catalana s'esforcin a establir una coordinació regular?”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Els arguments alarmistes sobre l'ús del català coincideixen tots a reclamar un canvi radical d'estratègia en la política de normalització lingüística. No accepten o menysvaloren els resultats obtinguts dins aquest marc estratègic, que s'ha revelat positiu i eficaç en tants aspectes. En política lingüística, el consens assolit, principalment a Catalunya, és un atot de gran transcendència social, que seria suïcida de dilapidar. Repetim-ho: cal discutir, i en profunditat, tots els aspectes tàctics que es demostrin inútils o insuficients, cal reconsiderar i revisar moltes mesures de política lingüística tant al Principat com, sobretot, a les altres terres de llengua catalana, cal exigir una coherència més rigorosa entre els principis i la pràctica quotidiana, però seria un greu error polític que les insatisfaccions presents ens fessin perdre de vista l'encert essencial del procés de normalització lingüística i la seva estratègia. Així, doncs, siguem prudents a l'hora de considerar algunes de les propostes «miraculoses» que a vegades es formulen, perquè no podem malbaratar els avenços tan dificultosament aconseguits. Al capdavall, la convivència lingüística és un bé social no tan accessori com algunes veus semblen deixar entendre, amb manifestes incomprensions respecte als castellanoparlants. En definitiva, com ens ha recordat una vegada més Badia i Margarit, cal assumir que «si un dia el català desapareixia, això no seria pas perquè els no catalans no s'hi haguessin incorporat, sinó perquè els catalans l'haurien abandonat».”
― Francesc Vallverdú, L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI

“Plantar és un començament i replantar una continuació, i no és fàcil discernir què és què. Un cep que es planta sempre serà un punt de partida, un inici d’una vida. Si es replanta, si es posa en els espais buits d’altres que van morir en vinyes ja plantades, és un punt de partida i un punt i seguit.

Que plantar sigui un començament no deixa de ser també una ficció. És imaginar els anys que vindran, els raïms, les formes que agafaran els rabassons i la visió de la uniformitat de la vinya, però també una mitja mentida.

Quin és el començament, doncs?”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“Aquest disseny implica seguir un ordre meticulós que traça un entramat de línies perfectes. La funcionalitat, que neix de la necessitat i de l’orografia inevitable, dona lloc a una harmonia entre el conreu i l’entorn en què s’ubica. La mirada i l’obra del pagès configuren el paisatge.

El començament, però, ve de més lluny.

La terra conreada és herència d’una civilització antiga de la qual encara formem part. Hi va haver un seguit d’homes i dones que dècades i segles enrere, ves a saber quants, van posar els peus, les mans, l’esforç i el temps al mateix lloc que ara nosaltres trepitgem i conreem. Uns en ser els primers que van començar a transformar la terra salvatge en terra treballada i uns altres, molts, els van seguir. Tots ells en ser els que van marcar el començament, els que van fer les primeres feixes i els primers bancals, els que van treure les pedres per fer els primers marges, els amb què la terra preparada van aprendre a cultivar a base de proves i encerts.”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“La meva realitat és heredada i és present. No m’agrada presentar-me com a pagesa, en part perquè crec que encara em falten moltes coses per aprendre i fer, però sobretot perquè l’ofici, la feina i la manera de viure i de guanyar-se la vida és un projecte col·lectiu que implica la família. D’aquí ve que prefereixi dir que soc de família pagesa i no que soc pagesa a títol individual.”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros