Pagesia Quotes

“La por ancestral de la pagesia al poder, a les indagacions i a la força el decidí a no dir un mot de tot allò.”
― Josep Vallverdú, La presó de Lleida

“Plantar és un començament i replantar una continuació, i no és fàcil discernir què és què. Un cep que es planta sempre serà un punt de partida, un inici d’una vida. Si es replanta, si es posa en els espais buits d’altres que van morir en vinyes ja plantades, és un punt de partida i un punt i seguit.

Que plantar sigui un començament no deixa de ser també una ficció. És imaginar els anys que vindran, els raïms, les formes que agafaran els rabassons i la visió de la uniformitat de la vinya, però també una mitja mentida.

Quin és el començament, doncs?”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“Aquest disseny implica seguir un ordre meticulós que traça un entramat de línies perfectes. La funcionalitat, que neix de la necessitat i de l’orografia inevitable, dona lloc a una harmonia entre el conreu i l’entorn en què s’ubica. La mirada i l’obra del pagès configuren el paisatge.

El començament, però, ve de més lluny.

La terra conreada és herència d’una civilització antiga de la qual encara formem part. Hi va haver un seguit d’homes i dones que dècades i segles enrere, ves a saber quants, van posar els peus, les mans, l’esforç i el temps al mateix lloc que ara nosaltres trepitgem i conreem. Uns en ser els primers que van començar a transformar la terra salvatge en terra treballada i uns altres, molts, els van seguir. Tots ells en ser els que van marcar el començament, els que van fer les primeres feixes i els primers bancals, els que van treure les pedres per fer els primers marges, els amb què la terra preparada van aprendre a cultivar a base de proves i encerts.”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“La meva realitat és heredada i és present. No m’agrada presentar-me com a pagesa, en part perquè crec que encara em falten moltes coses per aprendre i fer, però sobretot perquè l’ofici, la feina i la manera de viure i de guanyar-se la vida és un projecte col·lectiu que implica la família. D’aquí ve que prefereixi dir que soc de família pagesa i no que soc pagesa a títol individual.”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“Definir la pagesia és gairebé impossible perquè la diversitat del sector és proporcional a la diversitat de persones que s’hi dediquen i també dels llocs on es desenvolupa l’ofici i la vida, però és precisament en aquesta heterogeneïtat territorial que hi ha la clau de volta: tot pagès està profundament lligat al seu lloc. El lloc és un petit regne que ocupa la centralitat de l’ofici i de la vida i el vincle que el pagès hi estableix va creixent progressivament a mesura que hi passa hores i hores i hores de feina, campanya rere campanya, any rere any. La vinculació és tan forta que gairebé es podria dir que els pagesos acaben arrelant literalment al seu lloc. Les arrels que neixen d’aquesta relació —i aquí la metàfora és més científica que romàntica— fan que els coneixements que els pagesos acumulen siguin inevitablement...”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“Cada tall d’estisores és una renovació carregada de promeses, el desig de poder incidir en el futur, l’ordre al caos, una aposta que s’ha de fer pensant en l’equilibri entre la planta i el fruit, i en conjunt un grapat de ferides que fan créixer. A mesura que passen els anys cada cep aconsegueix una forma única en què es pot llegir la història de la seva vida i la vinya es converteix en una escultura modelada per l’art del pagès.”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros

“A la fi és gràcies a totes aquestes persones i moviments que sé que no estic sola, que encara que en números absoluts siguem pocs, a cada racó del país hi ha joves que creuen en la pagesia, que lluiten i treballen fermament per tirar endavant una feina, un ofici i una manera de viure a pesar de totes les traves, dificultats i invisibilitzacions, i que al darrere i al voltant de tots plegats hi ha una xarxa de persones que sigui des de dins del sector o des d’altres àmbits diferents, fent més o menys soroll, no han deixat de batallar per obrir camps i camins que han mantingut ben llaurats i fresats perquè pugui ser així. La unió fa la força i la diversitat, la resistència.

(...)

...Quedar-me al tros perquè és a través de la terra, de treballar-la i treballar-hi, que he trobat la manera de defensar-la, defugint relats imposats i falsejats amb promeses de solucions màgiques i futurs brillants que mai arribaran i que contra el que prediquen el que acaben fent és ignorar-la, atacar-la i sentenciar-la, i perquè crec que és en la pagesia, heretada i en construcció alhora, on hi pot haver la llavor per revertir la decadència que comporta haver oblidat i donat l’esquena a la natura i als llocs que ens alimenten, aixopluguen i expliquen.

De moment soc aquí i ho celebro.”
― Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros