Carta a la primavera
       
  🌸 Benvinguda i benvolguda Primavera 💐
 
T'escric aquesta carta per dir-te que t'he trobat a faltar. He estat bé sense tu, m'he espavilat, i et prometo, que des de l'última vegada que em vas veure, he canviat. No soc una persona diferent, no és realment això, però el camí que em vas veure transitar farà un any ha seguit el seu curs, i jo amb ell. Estic molt content de tornar-te a tenir aquí amb mi. Sé que la gràcia és que no duraràs per sempre, però estàs aquí amb mi ara. Has sabut gestionar el temps una altra vegada, alguns anys et veig aparèixer una mica més tard, d'altres no tant, però ja forma part de la teva idiosincràsia tot això.
Amb la llosa ara lleugera de qui dia passa any empeny, i de qui sap que de vida només n'hi ha una, em sembla que el millor que puc fer és prendre-me-la en la majoria d'ocasions possibles i permeses, com un joc. No hi ha res important, però tot ho és molt. Segurament ens sorprendràs d'alguna manera poc sorprenent, però igualment agradable, que això del temps pot variar en un segon, oi? Ja ho adverteixen això quan vas a la muntanya: Un ruixat, una baixada brusca de les temperatures, una davallada dels ànims primaverencs, perquè, per què no? Tots som humans i tu ets la primavera, se't permet tot això i més.
Compto amb tu.
Podria escriure sobre aquell ocell dansant a l'aire, oi? El mateix aire que m'acaricia la cara mentre un raig de sol s'esmuny entre uns núvols mandrosos estenent-se a la llunyania cobrint els prats verds. I et passo per sobre, soc tan petit, tan insignificant comparat amb tu, i, tot i això, em meravello d'estar viu per poder-te contemplar.
T'escric per dir-te que em vius aquí amb tu, que ens desvivim per viure-hi i que volem desviure'ns-en amb fragilitat i bona estança.
Fins que la mort ens empari, i ens separi.
Amen
    
    T'escric aquesta carta per dir-te que t'he trobat a faltar. He estat bé sense tu, m'he espavilat, i et prometo, que des de l'última vegada que em vas veure, he canviat. No soc una persona diferent, no és realment això, però el camí que em vas veure transitar farà un any ha seguit el seu curs, i jo amb ell. Estic molt content de tornar-te a tenir aquí amb mi. Sé que la gràcia és que no duraràs per sempre, però estàs aquí amb mi ara. Has sabut gestionar el temps una altra vegada, alguns anys et veig aparèixer una mica més tard, d'altres no tant, però ja forma part de la teva idiosincràsia tot això.
Amb la llosa ara lleugera de qui dia passa any empeny, i de qui sap que de vida només n'hi ha una, em sembla que el millor que puc fer és prendre-me-la en la majoria d'ocasions possibles i permeses, com un joc. No hi ha res important, però tot ho és molt. Segurament ens sorprendràs d'alguna manera poc sorprenent, però igualment agradable, que això del temps pot variar en un segon, oi? Ja ho adverteixen això quan vas a la muntanya: Un ruixat, una baixada brusca de les temperatures, una davallada dels ànims primaverencs, perquè, per què no? Tots som humans i tu ets la primavera, se't permet tot això i més.
Compto amb tu.
Podria escriure sobre aquell ocell dansant a l'aire, oi? El mateix aire que m'acaricia la cara mentre un raig de sol s'esmuny entre uns núvols mandrosos estenent-se a la llunyania cobrint els prats verds. I et passo per sobre, soc tan petit, tan insignificant comparat amb tu, i, tot i això, em meravello d'estar viu per poder-te contemplar.
T'escric per dir-te que em vius aquí amb tu, que ens desvivim per viure-hi i que volem desviure'ns-en amb fragilitat i bona estança.
Fins que la mort ens empari, i ens separi.
Amen
        Published on April 04, 2025 14:23
    
No comments have been added yet.
	
		  
  


