Déu Quotes

“Diumenge al matí, quan sentim tocar les velles campanes, ens demanem: però com és possible? tot això per un jueu crucificat fa dos mil anys i que deia que era el fill de Déu - encara que no hi hagi cap prova d'aquesta afirmació. Un Déu que engendra amb una dona mortal. Un savi que demana deixar de treballar, deixar de fer justícia i estar atents als senyals de la fi del món imminent. Una justícia que accepta agafar un innocent com a víctima suplent. Un mestre que ordena als seus deixebles que es beguin la seva sang. Precs per obtenir miracles. Pecats comesos contra un déu, expiats per un déu. La por d'un més enllà la porta del qual és la mort. La figura de la creu com a símbol, en una època en què ja no se sap res de la funció ni de la ignonímia de la creu. Quina esgarrifança ens provoca tot això, com un alè exhalat pel sepulcre d'un passt sense fons? Qui es pot creure que la gent encara cregui alguna cosa així?"
Nietzsche

i tanmateix, la gent hi creu. Molta gent hi creu.”
― Emmanuel Carrère, Le Royaume

“No, no em crec que Jesús hagi ressuscitat. No em crec que un home hagi tornat d'entre els morts. Només el fet de que la gent s'ho pugui creure, i que jo mateix hi hagi cregut, m'intriga, em fascina, m'inquieta, em trasbalsa - no sé quin verb hi ha encara més. Escric aquest llibre per no pensar-me que jo en sé més, sense creure-m'ho, que els que sí que s'ho creuen i que jo mateix quan m'ho creia. Escric aquest llibre per no donar-me la raó a mi mateix"

Pàgina 289”
― Emmanuel Carrère, Le Royaume

“Per dins jo pregava a Déu i li parlava molt llarg. Li explicava i li suplicava. Però sempre per dins. Com dos amics que ja es coneixen i pels ulls s'ho diuen tot. No cal obrir la boca, només començar per algun punt de la pena i estirar a pleret com la llana de la madeixa i deixar que corri, que corri... fins que no veus el color perquè els ulls se t'han negat i tu no plores per fora, sinó que la llana s'ha fet un tel d'aigua que rellisca galtes avall i, quan anava a sortir un sanglot, has sentit que no estava sol i llavors s'ha fet el nus a la gola i s'ha instal·lat aquell dolor tan fort, fins que empassant a poc a poc s'ha trencat el nus de llana i ha quedat la madeixa per una banda i un tros de pena que amb nus i tot ha baixat directe cap a la panxa.”
― Maria Barbal, Pedra de tartera