Vellesa Quotes

“A l'altra banda del mirall en Joanot de Rocacorba era un vell foll que es capbussa en el mar empaitant el temps passat. Un vell que no tenia altra dèria sinó la de complir el seu deure. Un vell sense esperances. Un vell a qui res nin ningú no estalviava la feroç i crua mirada cap al passat, cap a allò que va poder ser i no fou. Un vell. I foll. I sol.”
― Teresa Duran, Joanot de Rocacorba

“El senyor Linh evoca el dormitori, les dones burletes, els marits jugadors, els nens sorollosos. Se sorprèn enyorant-los, enyorant aquelles famílies que parlaven la seva llengua, encara que no se li adrecessin pràcticament mai. Però, com a mínim, encara vivia en la música de les paraules del seu país, en la seva bonica melopea aguda i nasal. Tot plegat és lluny. ¿Per quin motiu s'ha d'allunyar de tantes coses? ¿Per què el final de la seva vida no és res més que desaparició, mort, reclusió?”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Però recorda una cosa: no pots evitar que el teu pare es mori, i pot ser que no puguis evitar que pateixi. He vist centenars de persones que han hagut de passar per tot això amb els seus pares. T’ho vas estalviar amb la teva mare, i ella també s’ho va estalviar. En el cas del teu pare, sembla que no serà tan fàcil.

...

Llavors li vaig deixar anar quatre paraules, quatre paraules que mai li havia dit en tota la meva vida. «Que em facis cas», vaig dir. «Posa’t un suèter i les vambes.»

I van funcionar, les quatre paraules. Tinc cinquanta-cinc anys, ell gairebé en té vuitanta-set, i som a l’any 1988: «Que em facis cas», li dic... i me’n fa. La fi d’una era, el començament d’una altra.

...

Tot i això, semblava menys enfonsat que durant el període en què no havíem fet res. S’havia d’enfrontar a una nova prova, i enfrontar-se a proves no admet cap mena de desesperança. La situació requeria aquella amalgama de rebel·lia i resignació amb què havia après a afrontar les humiliacions de la vellesa.”
― Philip Roth, Patrimony