Aina

“Per alguna una estranya raó, mai vaig pensar que arribaria als quaranta anys. Als vint, m’imaginava amb trenta, vivint amb l’amor de la meva vida i amb uns quants fills. I amb seixanta, fent pastissos de poma per als meus néts, jo que no sé fer ni un ou ferrat, però n’aprendria. I, amb vuitanta, com una vella ruïnosa, bevent whisky amb les meves amigues. Però mai em vaig imaginar amb quaranta anys, ni tan sols amb cinquanta. I, no obstant això, aquí em teniu. Al funeral de la meva mare i, a sobre amb quaranta anys”
― Milena Busquets, This Too Shall Pass

“Beauty is a whore, I like money better.”
― Michael Cunningham, The Hours

“No, a la tristesa no li has d'entregar sencera la vida, només li has de fer lloc a tots los espais de la casa, com un més de la família o com a un company de pis imbècil i inevitable, que has de mirar d'estimar, perquè la tristesa existeix igual que tu. Vestida d'un greu blavíssim, d'un blau gravíssim, i viu en un silenci brutal. La tristesa et deprimeix la llengua com ho fan els metges amb l'abaixallengües, amb una absoluta indiferència. Però sabeu què: a la tristesa se l'ha d'examinar molt a fons, molt a fons. No fos cas que un dia passés a la vora una alegria i no la sabéssim reconèixer.”
― Maria Climent, Gina

“You will find, Ofilwe, that the people you strive so hard to be like will one day reject you because as much as you may pretend, you are not one of their own. Then you will turn back, but there too you will find no acceptance, for those you once rejected will no longer recognize the thing you have become. So far, too far to return. So much, too much you have changed. Stuck between two worlds, shunned by both.”
― Kopano Matlwa, Coconut