Estela

“E diceva: siete voi di città che la chiamate natura. È così astratta nella vostra testa che è astratto pure il nome. Noi qui diciamo bosco, pascolo, torrente, roccia, cose che uno può indicare con il dito. Cose che si possono usare. Se non si possono usare, un nome non glielo diamo perché non serve a niente.”
― Paolo Cognetti, Le otto montagne

“«Ja me n'adono, de les trampres que em fa la memòria. Dels paranys que em para el cap, que em pensa només les coses bones, que tria les pomes boniques de la safata, i llença, com peladures, com castanyes bordes, les coses dolentes, com si no haguessin sigut. I no sé jo què fa patir més: si pensar només els records bons i deixar fer a l'enyor, tan punxegut, i a la frisança aquesta que mai s'assedega, i que emborratxa l'anima. O si banyar-me als rierols de pensament que em porten cap als records tristos, dolents i tèrbols, i m'ennuegen el cor i em deixen encara més òrfena de pensar que el meu home no era pas l'àngel que jo corono»”
― Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla

“There was a star riding through clouds one night, & I said to the star, 'Consume me'.”
― Virginia Woolf, The Waves

“El peor sentimiento no es estar solo. Es ser olvidado por alguien que tú nunca vas a olvidar.”
― Màxim Huerta, Una tienda en París