ೄ Amets ⚢

“Take what I’ve got. You’ve been good. Phil, at that moment in that place that smelled of years felt in his throat what he’d felt once before and dear God knows never expected nor wanted to feel again, for the loss of it breaks your heart.”
― Thomas Savage, The Power of the Dog

“Quan penso en ells i en l'amor que els professo, aquest amor es desplega en un de més gran. El pit se'm multiplica. Fins i tot tinc ganes d'agafar la cara dels meus amics i dir-los que els estimo. No em sento atrapada ni ancorada, i això és molt estrany, Yshwa. Els trasllats ja no em fan por i puc anar on vulgui perquè sé que sempre m'estimaran, en tot l'espai. I encara que aquest amor s'esvaeixi amb ells, tornarà a florir. Tots som conductes. Es mou lliurement a través nostre.”
― Akwaeke Emezi, Freshwater

“Then as he had kept watch Sam had noticed that at times a light seemed to be shining faintly within; but now the light was even clearer and stronger. Frodo's face was peaceful, the marks of fear and care had left it; but it looked old, old and beautiful, as if the chiseling of the shaping years was now revealed in many fine lines that had before been hidden, though the identity of the face was not changed. Not that Sam Gamgee put it that way to himself. He shook his head, as if finding words useless, and murmured: "I love him. He's like that, and sometimes it shines through, somehow. But I love him, whether or no.”
― J.R.R. Tolkien, The Two Towers

“Quan vaig passar un dia a l'hospital amb ell, gairebé tota l'estona asseguda al seu costat, observant com li reaccionava el cos amb l'AZT, el medicament que li havia portat jo perquè m'havien dit que a Antigua no se'n trobava, li vaig dir que no en podia sortir res de bo d'estar tan malalt, tot i que li volia agrair que m'hagués fet adonar que l'estimava i ell em va preguntar si ho deia de debò («È vritat?»), li vaig respondre que sí, que ho deia de debò. I quan ja me n'anava, després d'haver-li dit bona nit i d'haver tancat la porta de l'habitació, la meva silueta va passar davant de les persianes de llibret de la finestra, i ell, del llit estant, estirat de panxa enlaire, em va veure i va cridar: «T'estimo». És una cosa que només em diuen el meu marit i els meus fills, i jo sempre els responc com li vaig respondre a ell: «Jo també t'estimo».”
― Jamaica Kincaid, My Brother