This will prevent Berta from sending you messages, friend request or from viewing your profile. They will not be notified. Comments on discussion boards from them will be hidden by default.
This review has been hidden because it contains spoilers. To view it,
click here.
"
Sé que la dita diu que no jutgis un llibre per la seva portada però, creu-me, aquest llibre és digne de ser jutjat per la seva portada.
Després d'haver estat donant la tabarra durant setmanes mencionant les ganes que li tenia a aquest llibre, finalmeSé que la dita diu que no jutgis un llibre per la seva portada però, creu-me, aquest llibre és digne de ser jutjat per la seva portada.
Després d'haver estat donant la tabarra durant setmanes mencionant les ganes que li tenia a aquest llibre, finalment vaig agafar i me'l vaig anar a comprar. Tot just l'endemà d'haver-me'l comprat, fent un volt per Granollers (i gairebé MAI vaig fins a Granollers a fer un volt), hi ha la Mar Picó fent firma del seu llibre i... no portava el llibre a sobre! Així que em vaig veure obligada a tronar a comprar el llibre i conèixer-la... ben bé una senyal del 'destí'!
Així doncs, d'aquest llibre tenia les expectatives molt altes que definitivament no han decebut! Ja sigui per la portada captivadora i encantadora, per la història plena de safarejos de poble, per l’ambientació a Catalunya —i la meva debilitat per les masies i cases de pagès—, o perquè m’ha transportat completament a la Catalunya de fa dos segles… Però tot això no hagués estat tan meravellós si no hagués sigut per la manera en què està escrit que, sense cap mena de dubte, és el que més he gaudit i el que m'ha fet sentir part d'aquest "eixam de xafarderes", pel vocabulari tan ric i delicat, per l'elegància que té, perquè tant els noms com els cognoms estan meticulosament triats i encertats per cada personatge, per cada poble, per cada família... i, fins i tot, els títols dels tres llibres! PRECIOSOS. A més a més, tot plegat està amanit amb un subtil toc d'humor que m'ha acabat de guanyar.
Aquest llibre se m'ha fet massa curt... en arribar a l’últim capítol, m’he quedat amb un pam de nas, amb ganes de més, incapaç d’assumir que hauria d’esperar fins al juny per saber què farà en Ricard Campmany amb aquesta situació. Però és que encara n’hi ha més… l’epíleg ha estat la cirereta del pastís que ha disparat del tot la meva impaciència per llegir "Els Faura II: Entre el foc i les brases".
A la Mar Picó, per si mai llegeixes la meva ressenya, només dir-te que gràcies per aquesta excel·lent feina i m'alegro molt d'haver confiat, inicialment a cegues, amb aquesta meravellosa lectura per regalar per Sant Jordi!