jmbadia

“Am I sure that there is no mind behind our existence and no mystery anywhere in the universe? I think I am. What joy, what relief there would be, if we could declare so with complete conviction. If that were so I could wish to live for ever. How terrifying and glorious the role of man if, indeed, without guidance and without consolation he must create from his own rituals the meaning for his existence and write the rules whereby he lives.”
― Thornton Wilder, The Ides of March

“No es solo que las empresas de redes sociales vendan nuestros datos personales a terceros para ganar dinero con nosotros, no es solo que se haya abandonado la comunicación cara a cara en favor de la tarea más propia de Sísifo de actualizar el timeline de Facebook, sino que todas las relaciones humanas se han reconfigurado según la normalidad de las compras. Los amantes se han convertido en productos desechables, los amigos de Facebook se descartan cuando no satisfacen al cliente, los conflictos personales se evitan en favor de unas reseñas anónimas más tóxicas que las que daríamos a una aspiradora que funciona mal. Bauman señala que las aptitudes sociales declinan cuando tratamos a «otros seres humanos como objetos de consumo y los juzgamos, por el patrón de los objetos de consumo, según el nivel de placer que nos garantizan [...]. En el mejor de los casos, los otros son nuestros compañeros en la actividad esencialmente solitaria del consumo».”
― Stuart Jeffries, Everything, All the Time, Everywhere: How We Became Postmodern

“Es ben significatiu que, fins i tot força més endavant, en un context llatí, la paraula oci (otium) sigui la no marcada, mentre que la paraula «negoci» es construeixi per negació de la primera (nec-otium). El que és normal, l'opció neutra i preferent, és disposar de lleure, de vacança, de temps lliure per poder viure amb plenitud, destinant aquest temps a la contemplació filosòfica o a la divina (el vacare deo medieval: 'dedicar-se a déu'). La negació d'aquest temps de qualitat, el neg-oci, ens allunya de la vida humana plena i ens apropa a la vida instintiva, mancada de sentit des d'un punt de vista humà, a la vida dels animals que, com les abelles, s'afanyen i s'afanyen en la feina sense cap consciència de la finitud de la pròpia existència.”
― Oriol Ponsatí-Murlà, L’avarícia

“A mi la literatura m'ha canviat, m'ha donat una profunditat de consciència que no tenia. M'ha ajudat a veure el món d'un altra manera, m'ha fet més gran el cor. I aquesta passió la sento i la veig en altres persones, inclosos els joves. Les grans obres literàries ens mostren la vida en tota la seva complexitat. La literatura ens ajuda a comprendre les vides dels altres. El tret essencial de la literatura és que ens fa imaginar què significa ser un ésser humà diferent de nosaltres. Si només fos per això la literatura ja tindria un lloc justificat al món, però ens dona més, ens transporta a l'ànima del llenguatge.”
― Tobias Wolff