Status Updates From El Cafè de la Granota

"amor fatal en decúbit supí" ai natalia natalia....

"guardeu-vos de somiar genives esdentegades" que poc satisfactori el final del conte jo vull saber a qui mata :(

Damià jo hagués fet el mateix

dos contes left demà al mati serè lliure per fi (em farà pena perquè m'ho estic xalant)

"amarga reflexió sobre un manat de cebes" no entenc si la ironia és la pallisa de l'Horaci o totes les pallisses, m'ha deixat una mica confosa però m'ha agradat bastant

ccom un llibre que m'està agradant m'està fent entrar aquest mal de cap, desgana i apatia, no ho sé ni jo. crec que deixaré de llegir per avui per recobrar les ganes de viure una mica (hunger games fix me please)

"els delfins" miquel vius obsessionat meus deus (segueix així ets perfecte)

"un enigma i set tricornis" estic molt contenta amb el final jo volia que fos la Marieta però simplement iconic rei mastodonte perfecte el millor guapo guapo i guapo guapo martínez guapo martinez guapo guapo i guapo que rei madre mia que bonico ets rei del dimarts sant ets preciós el barri sencer per tu rei que bonico ets mare de deu senyor!

"senyora mort, carta de miquel garrigues": aquest conte ho te tot: un home que no vol morir, un interés en que caront no trebali les 24 hores del dia, rivalitat entre parents, un 10/10 jesús ho has fet perfecte

"preludi de traspàs": tia Teresa tu tenies raó ho vas fer genial (menys no esperar ni 15 minuts que el cos hagués mort) i no has de tenir por reina

"paraules des d'un oliver": isidre pega'l més fort per favor

"informe provisional sobre la correguda d'Elies" jo crec que ho ha fet tot bé però serè criticada pels habitants de Mequinensa així que no dic res

"futbol de ribera": jo ho consideraria trampes però mira m'ha fet risa, com quan mon pare em parla dels partits iconics del poble

Absoltes i sepeli de nicolau vilaplana: el meu avi hagués estat feliç si hagués tingut aquest sepeli

demà més i millor que avui casi no he tingut temps per llegir

"un barril de sabó moll": el final és la cosa més satisfactòria que he llegit mai
"la plaga de la ribera": la meva familia disfuncional preferida, casi ploro de riure (en plan wtf)

Em sento com a segon de batxillerat i alhora molt perduda perquè no l'entenc del tot... He perdut el costum de l'estil del segle XIX