Status Updates From Drames rurals. Caires vius

«En canvi sentia un goig íntim, recatat, passejant soleta pels llocs deshabitats de la casa, per aquelles salasses del davant, de dies plenes de polseguera fina i de teranyines sempre renaixents, de tuf a reclòs i de penombres vagues, i a les nits de fosca tenebrosa, de ric-rics de corc i de fantàstics raigs de lluna, quan la joveneta badava una mica en el porticó per saber on posava els peus»

Uau