Status Updates From La Viralitat del Mal: Qui h...

Però, com va dir la mestra Ursula K. Le Guin,  «vivim al capitalisme. El seu poder sembla indefugible. També ho semblava el dret diví dels reis».
Cap imperi dura mil anys. El del Big Tech també caurà. Només ens queda decidir què construirem després.

Alliberem el coneixement per posar-lo al servei comú, que al cap i a la fi era l'objectiu primordial d'internet. [...] Construïm un model federat i interoperable, que no exigeixi regalar la nostra privacitat a una empresa que ens impedeix compartir amb qui ha decidit no plegar-se a les seves condicions d'ús abusives.
I sobretot, fem costat a creadores que ofereixen alternatives.

Existeix una autèntica morbositat fatxa, [...] Tampoc se'ls ha d'oferir altaveu ni confabular en els seus espais [...]. Consentir com a vàlids «els dos costats del conflicte» quan un d'ells nega l'accés a drets fonamentals a uns certs grups de la població és just el contrari de construir una igualtat en condicions.

Internet és va crear amb la innocent premissa que la informació volia ser lliure i que posar-la a l'abast del món resoldria els seus problemes. [...] Necessitem eines per a la crítica i la comprensió de la realitat d'altres éssers humans. Per tenir unes comunitats sanes, hem de decidir com hi volem viure, què considerem acceptable i què no.

Existeix tota una branca de la ciència, bastant recent, dedicada a observar com prolifera la ignorància i com es produeixen les falsedats, no només mitjançant l'emissora de mentides, sinó per mitjà de l'ocultació de la veritat. És diu agnotologia, una paraula encunyada el 1995 [...] i es podria definir com l'estudi de la ignorància culturalment induïda.

[...] el país més vegades acusat per usar aquest tipus de guerra bruta digital ha estat Israel, un Estat que ha potenciat el complex industrial-militar com cap altre a causa de la situació d'apartheid i guerra constant a la qual ha sotmès l població palestina.

Que l'arquetip de persona que es construeix a través de les falsedats ho fa dins d'una bombolla mental que impedeix acceptar cap crítica externa, i que recorre al negacionisme quan se li presenten dades o se'l refuta. Per reforçar aquesta bombolla i aquest negacionisme s'esgrimeixen el victimisme, d'una banda, i la prepotència, de l'altra.

El concepte de negacionisme és especialment interessant perquè descriu perfectament un ressort mental: negar l'evidència que contradiu una creença.

Perquè si ni tan sols intentem entendre el món en tota la seva complexitat, mai podrem transformar-lo.

Sembla que com menys sentim la necessitat de demostrar que sabem de tot i pensar que som més intel·ligents que la resta, més fàcil ens resulta no creure en merdes.

La IA no comprèn el món, només encaixa patrons l'un darrere l'altre fins que la solució proposada ens resulti prou familiar per acceptar-la. La conseqüència última de retirar la nostra capacitat de reflexió i atorgar-la a la automatització és eximir les nostres consciències del mal que podem causar.

L'enamorament entre la capacitat de càlcul i la possibilitat de dur a terme massacres sense remordiments tampoc és nova, però s'està estenent cada vegada més.

El més urgent no és corregir o millorar els «errors» que té la IA, sinó entendre a quin propòsit serveix i diferenciar quan té sentit usar-la i quan no.

Com sabem, en informàtica el codi és llei, i si la segregació s'hi oculta, es torna imperceptible, però omnipresent. Com afirmava la periodista Meredith Broussard, «quan una cosa injusta es codifica en un algorisme, es torna molt difícil de veure i gairebé impossible d'erradicar».

Avui dia, l'afegitó "intel·ligent", com a reclam publicitari per a qualsevol dispositiu, ens porta a la confusió que les màquines poden desenvolupar raciocini. Sobra dir que, de moment, això forma part de l'àmbit de la ciència-ficció.