Status Updates From Любите ли вы Брамса?

«A les vuit va sonar el telèfon. Abans fins i tot de despenjar, ja sabia el que hi sentiria:
—Perdona —diria en Roger—, tinc un sopar de negocis, vindré més tard, és que...»💔

«[...] i se sentia salvada. I perduda».

«Les dones eren així: semblaven eixigir-ho tot, oferir-ho tot, deixaven que llisquessis en una confiança completa i, aleshores, un bon dia, desapareixen, per la raó més fútil». la paranoia masculina en què viu roger... hipocresia, gaslighting i victimisme —totes tres a l'ordre del dia!!!

«—Als vint anys la cosa no era ben bé així. Ho recordo molt bé: havia decidit ser feliç».

«I aquell combat incert havia esdevingut la seva raó de ser».

«Somiava, continuava somiant, però tots el seus somnis anaven cap a la Paule, s'hi precipitaven com rius agitats cap a un mar en calma».

«El va mirar: decididament, els homes eren bèsties ferotges». Sagan sabia moltes coses...

«Semblava un somnàmbul feliç».

«Per què vols que vagi a perdre el temps preparant-me el futur, quan l'únic que m'interessa és el meu present? I aquest present ja m'omple».

«"Vet aquí el meu cos, la meva calor, la meva tendresa; no em serveixen per a res, però potser, entre les teves mans, recuperaran per a mi algun sabor"»

«—Saps?—va dir en Simon—. No podia viure sense tu, de cap manera. Anava movent-me en el buit. Ni tan sols aconseguia avorrir-me, estava privat de mi mateix. I tu?»

«Li caldria molta paciència, molta tendresa i, sens dubte, molt de temps. I se sentia paciet, tendre, amb tota la vida davant seu».

«per a ella sempre havia estat, confusament, un presoner: presoner de la seva facilitat, de la facilitat de la seva vida»

«[...], respirant l'olor del fred, l'olor del capvespre, barrejades amb l'olor, més llunyana, d'un foc de fulles seques la fumera del qual amb prou feines es distingia darrere d'una bardissa. Li agradava aquella olor més que cap altra cosa, i es va aturar un segon per respirar-la millor, amb els ulls tancats.

«Però ella es demanava si l'honestedat, l'única honestedat possible en aquella vida inextricable, no consistia a estimar prou algú per fer-lo feliç»

«Però des que et conec, tots els meus papers són per a tu. Que no creus que és amor?»

«Es perdia, perdia la seva pròpia empremta, no la tornaria a trobar mai més. "T'agrada Brahams?"»

El "petit bleu" (pequeño azul) era el nombre coloquial de los telegramas en Francia, caracterizados por utilizar papel de este color para mensajes rápidos, a menudo enviados mediante sistemas neumáticos en París. Esta forma de comunicación, popularizada desde el siglo XIX, se distinguía por su rapidez y su distintivo color azul.