Status Updates From L'últim dip

[...]
A la meva mà, una de les plomes encara degotava tinta a sobre d'un llibre, el "Mortuis Heroibus", on el meu cognom havia estat rubricat per mi mateix sense adonar-me'n. El Rei Captaire va arrencar el full i el va descompondre en incomptables pedaços que va anar repartint amb parsimònia entre la resta de bocins. [...]

[...]
Vaig despertar a terra, assetjat per branques que es retorçaven davant la lluna i udols que encara m'enpaitaven. Cada vegada eren més propers, antinaturals, i semblaven fets per éssers transformats, intel·ligents i capaços de pronunciar les últimes paraules que escoltaria abans d'un últim sopar. Un àpat del qual seria el plat principal. [...]

[...]
Tot d'una, vaig notar com l'udol constant que la brisa em portava fins al clatell s'esvaïa. Vaig girar-me ràpidament per veure què o qui l'obstruïa i llavors vaig encarar el monstre: el dip em mirava directament als ulls. [...]

[...]
Aquesta desgràcia és culpa teva i de la teva carota. Aquest dimoni del dip s'ha pensat que mirava la lluna ben plena, rodoneta i lletosa, i s'ha enfurismat. Cara de lluna! Que ets un cara de lluna. [...]