Status Updates From Confessions of a Mask

Creo que la creación de “ese” amor platónico que todos hemos tenido estuvo bien lograda

Debo aceptar que gran parte de “Omi” me pareció aburridísimo

Creo que la creación de “ese” amor platónico que todos hemos tenido estuvo bien lograda

Estic entre dues aigües amb aquest llibre. Evidentment m'interessa saber que n'és del protagonista, però d'igual manera és com que no acabo de gaudir-lo del tot, és estrany!

La prosa es bastante lírica y existencialista

Buena narración!

«Tothom diu que la vida és un teatre. [...] Al final dels anys d'infantesa jo ja estava convençut que era així i que havia d'actuar a l'escenari sense mostrar el meu jo real. Com que aquesta convicció anava acompanyada de la inexperiència més absoluta, tot i que en algun racó del cor sospitava que els altres potser no vivien com jo, m'imaginava que tothom emprenia la vida de la mateixa manera.»

Ça m’étonne la romanisation qu’il a par rapport à l’impérialisme et surtout la Kempeitai. Finalement il a un idée idéaliste de la perfection et ça lui pousse à créer une masque hétérosexuelle pour éviter la honte de son désir charnel.

Vam llegir el primer capítol per l'assignatura de Literatura moderna i contemporània i, la veritat, em vaig quedar fascinada per la prosa d'en Mishima, així que aquí estem, llegint-lo sencer i obviant els llibres que resten abandonats al prestatge esperant el seu torn.

(Pensant en com l'Albert Nolla ens va dir q al Japó dels anys 50 aquest llibre no es va llegir com una novela gay...)