Status Updates From La invasió dels robots i al...

La delimitación de la propietat i una coordinació complexa i flexible. Sant Jordi i el dilema dela regals mitjançant el mercat dels llibres, les roses i l’amor

Salaris lligats a productivitat, capital físic i humà i tecnologia. En el cas dels esports, hi ha bens no rivals (diversos poden consumir el mateix al mateix temps) i no excloents (no hi ha obligació de pagament), que deriven en bens publics. Per tant, els clubs ingressen mitjançant actius indirectes, com el marxandatge o la TV. Així, el salari depen de la quantitat de gent disposta a pagar i el que generes.

L’estafa a la política i les institucions financeres, es mou on es mouen diners. Teories del cost-benefici i la cultura assumida, més comú aquesta última. Piquem per la codícia, i perquè donem més importància a allò que ens diuen positiu que no pas a allò negatiu.

Les estafes, els enganys a la publicitat, i els falsos elixirs màgics

Les revolucions innovadores milloren la vida, generen mes treballs, abaraten els productes i fan sorgir nous sectors d’activitat. A més, la riquesa generalitzada interessa a tothom per a consumir. Cal readaptar-se i formar-se constantment. Adán i Eva i el càstig de treballar.

La divisió real és institucions inclusives o extractives. El paper fonamental pel creixement el tenen els incentius i les regles del joc (que poden correspondre a l’herència històrica, casualitats, o l’actuació de certs individus). A més, eixes regles poden determinar qui guanya i qui perd.

David i Goliat, una interpretació sobre que les aparences enganyen. Les llums de Corea, i la importància de les regles del joc (única diferència entre les dues Corees)

Que una cosa no haja passat mai no té perquè ser impossible, l’aura i els experts fallen més perquè s’arrisquen més, encara que psicològicament, quan les seues prediccions no són certes, només es queden amb allò que van dir mes semblant al que va passar i deixen la resta de costat. Per últim, es poden fer prediccions per a provocar una reacció i aconseguir un cert objectiu, jugant amb això.

Gurús, prediccions segons retrovisor, dificultats per la complexitat econòmica i les reaccions a prediccions o factors no contemplats doncs no es poden endevinar de cap forma provada

El cost d’oportunitat i els no monetaris també és veure més allà del diners, la paradoxa del vidre, la destrucció no és bona (excepte aprofitar-la a altre lloc sense involucrar-se). La fal·làcia de composició i la diferencia entre correlació i casualitat.

Les conseqüències imprevistes, contraries o no desitjades i els efectes cobra i Streisand. Hem de mirar no sols el ara o amb els ulls, sinò cap al futur i amb tots els sentits.

La paciència dona millors resultats que la temptació, i això no és natural, sinò que és poden aprendre tècniques d’autocontrol. A més, els nostres resultats constitueixen una convergència dels nostres hàbits i accions, a més del entorn on hem sigut educats.

El principal enemic de les empreses solen ser elles mateixes, al no abraçar l’innovació i anclar-se en el passat. Per la qual cosa, han de tractar d’establir un model capaç de combinar el core business tradicional amb les tècniques innovadores.

L’autarquia, un sistema educatiu que no afavoreix la connexió de totes les idees que conformen el nostre entorn i es centra totalment en una sèrie concreta de continguts i el rebuig al canvi enfront l’adaptació també compliquen la innovació

El primer clúster o entorn d’idees dels vidriers a Murano. La innovació (que no és I+D, sinó idees creatives) i els seus enemics, com el fonamentalisme religiós.