Status Updates From Poesia completa

Pluja de segles que no cau enlloc.

No toco fons de mi mateix, encara.

No hi ha present,
Tots els camins són record o pregunta.

He heretat l'esperança dels avis
I la paciència dels pares.

I de tots dos, els mots
Dels quals ara em serveixo
Per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dona drets
Inviolables.
Però jo soc poruc i sempre em sento
Una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
En un país petit
I, tanmateix, vull que quedi ben clar
Que això que escric ho escric per a tothom,
I que per mi és com si el món sencer
Girés...

L'esperança és el do dels que sofreixen.

Tenim la veu cansada de pregar
I un mur de vent i llum davant dels ulls; defallim sota el pes de tants principis.

Tenim les mans cansades de l'esforç
I tu restes encara inassolible,
Molt més enllà del nostre desgavell.

Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen deslluïts prejudicis. "Antigament...", objecten, i jo soc vell de segles.

Per quins rials polsosos ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques de tanta coeda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.