Bàrbara Aguiló > Recent Status Updates

Avui matchin’ feelings amb ses darreres quatre pàgines d’aquest capítol… 😀🫠

Me té intrigadíssima, tanta referència a en Jeffers!!

Si hagués de deixar un llibre a sa bústia de qualcú sense cap explicació prèvia perquè es llibre —concretament es primer capítol— s’explicaria tot sol, seria aquest. 😶

Feeling a little bit Elioooo, amb tot això d’aquest capítol. 😵‍💫

«There’ll never be a friendship, I thought, this is nothing, just a minute of grace. Zwischen Immer und Nie. Zwischen Immer und Nie.» 🛐😮‍💨🛐😮‍💨🛐😮‍💨

Ah, una relació tòxica, obsessiva, plena de recança, d’angoixa, d’esperança que se converteix en por i viceversa… 🙂 Reminscències. 🙂

«Amor ch’a null’amato amar perdona. Love, which exempts no one who’s loved from loving, Francesca’s words in the Inferno.» Oh, quina feliç coincidència. 🫠🫠🫠

Un capítol més, un capítol menys. 😯🤓

Slowly but steady… 🫡

QQQQUUUUEEEE????!

Sa veritat és que fa setmanes que ja vaig arribar a sa pàgina 30, però també és cert que hi va haver un moment que me vaig frustrar perquè de sobte vaig ser conscient que no havia entès res del que havia llegit, i ara fa uns dies que l’he tornat a començar, bueeehhhh. 🙄💪🏼

No puc deixar de llegir poemes en clau de: boda, casament, noces, núpcies, casoris, nuviances. 🙃 (Es d’aquesta pàgina concretament té com a títol «Rings», so… don’t blame me. 😶)

«Estás casado […].
Sí […]. Pero no sé por cuánto tiempo más. ¿Es un problema?» Déu meu. Sí (??!?!!?)

He vist algunes ressenyes per aquí que posaven que es llibre no fa que t’enganxis, que no tens ganes de seguir, que el deixes… ES LLIBRE ÉS LITERALMENT ÉS UN PAGE-TURNER, QUÈ ESTAU DIENT!!!!

Na Irene Solà posant sempre fragments en islandès en es seus llibres… 💞❤️‍🔥💘🤝🏼

Quina bestialitat de llibre! 🔥🖤

Yes, but… ara ja no podré tornar a veure ses cabres des meu germà de sa mateixa manera que les veia abans… 😶🥴

Una història de cases obscures i plenes de fantasmes. No necessitava res més. 🐦‍⬛❤️‍🔥

Es meu al·licient per poder acabar aquest llibre és pensar que es que ve sera mooooolt bo, perquè si no no podria avançar ni una pàgina més. 😑😀

(No deix llibres a mitges per molt que no m’agradin. 😵‍💫)

«Et pots enamorar del patiment del rebuig, utilitzar-lo com a empara contra l’avorriment, fer-t’hi una casa i acabar veient-lo com una evidència de la qualitat extraordinària de l’amor.» BOOM. (No el vull acabar. No el vull acabar. No el vull acabar!!!!)

«Asseguda en un vagó de la línia L direcció Brooklyn penso “viure a Nova York és com enamorar-se d’un home casat”.» Millor frase per començar un capítol? Segurament!!!!

«Asseguda en un vagó de la línia L direcció Brooklyn penso «viure a Nova York és com enamorar-se d’un home casat». Millor frase per començar un capítol? Segurament!!!!

«[…] la incapacitat de ser i fer-nos feliços.» Estam en un punt en què toca subratllar aquesta frase.

Només grans veritats, en aquest llibre. 💯

«[…] la llibertat de l’idioma estranger.» Hi crec tant.

Realment un dol se viu de maneres tan diferents… I totes són úniques i lícites. Esper que ningú vos vengui dient el contrari.

Aquest llibre m’està afectant i apel·lant més del que feia comptes. 🤕❤️‍🩹

«No val la pena fixar a la vida allò que va morir ja fa tant de temps.» S’autora mos ho escriu, però jo no li faig cas. 🫠🫠🫠

No me pot acabar es capítol així i començar es pròxim amb «Un matrimoni…». 😶

Duc com… setmana i mitja que no pas d’aquestes 50 pàgines que me queden perquè… crec que no el vull acabar. :(