alexandra > Recent Status Updates

mare meva, nen, quin viatge està sent aixòs

què és aquesta meravella???? 🥴🥴🥴🥴

només porto el primer text... però me l'estimo molt a la montserrat.... és la veu de la saviesa SEMPRE

llibret d'istiu que m'esta encantant ☀️🧜🏼‍♀️🌳

ho estic passant molt malament

«¡Viva la palabra libre y el corazón de las madres!» ❤️

pffff.... sentintme molt acompanyada

em temo que es de les merdasses mes grosses quw m'he llegit en ma vida

mare meva es tan barbàric com promet ho estic passant FATAL

doncs amb la tonterieta mhe enganxat

no put mes, è horrendu

marededéusinyó caterina que mhas fet plorar ja 3 cops

en gori.... m'hi casava

«soy como aquel mi pariente que usted conoció, y que una vez, al preguntarle el cacique qué deseaba ser, contestó: Yo, difunto»

deliciós

bof 😭

aixo es una cosa fantastica

el problema que tinc amb aquest llibre es q no tinc cor de jutjar-lo pq tinc por descriure igual d mediocre :( es una epidemia generacional, crec

només he llegit la primera de sis parts, prò estic enamoradíssima 😩 és una escriptura tan marcadament femenina que m'agafen ganes de plorar!!!! abraçaria totes les dones d'aquesta novel.la i els hi diria que, en el fons, totes són victimetes d'aquest món sexuat i que me les estimo ☺️💐🩰❤️‍🩹🫂

que es aixo..... quina cosa tan fantastica..... quina ironia mes fina quina manera descriure quin ritme agil i captivant.... quin retrat!!!

benbé que la mercè és l'etern femení; si em preguntéssin com s'és dona no diria res, només recomanaria de llegir-la. si només els contes fossin més llargs i em deixés temps d'estimar-me les seves protagonistes...

«pero vinieron días en que su mente floreció de improviso, como planta vivaz a la que le llega un buen día de primavera, y se llenó de ideas, en apretados capullos primero, en espléndidos ramilletes después»

ai, tristana!!! pasan las páginas y yo solo quiero abrazarte 😩😩😩

de moment, un truñu

corpresa dun odi d classe tan gros............. ais, dones ❤️