Eduard > Recent Status Updates

El Vladimir descobreix que el seu pare manté una relació amb la Zinaïda, la mare ho descobreix i marxen del poble. La Zinaïda, en acomiadant-se, fa un petó al Vladimir. No guarda rancúnia al seu pare. Un dia, a la ciutat, el veu fuetejant la Zinaïda, i després sembla afligit, han trencat.
Anys més tard, un amic comú diu que la Zinaïda és a la ciutat, el Vladimir espera indecís i quan decideix visitar-la ja és morta.

En Vladimir explica als seus amics el seu primer amor:
Va caure enamorat de la seva nova veïna, la Zinaïda, qui organitzava quedades amb diversos nois alhora i semblava no enamorar-se de cap però voler a tots. A la mare del Vladimir no li sembla bona noia, però ell s’enamora profundament.
Un dia l’actitud alegre de la Zinaïda canvia a una certa malenconia i tristor, i el Vladimir creu que té mal d’amors.

2.6 → Jefferson Hope, ya apresado, explica en comisaría la historia que le condujo al crimen y los detalles de como lo hizo, ante la gran atención de los oyentes. Con cordialidad, se sincera debido a que dice que padece aneurisma y morirá pronto.
2.7 → Holmes explica a Watson su método analítico y la relación de pistas que faltaban por aclarar. También le expone por qué no reclama el mérito y leen el diario.

2.4 → Hope, Ferrier e hija huyen de Salt Lake City, pero en la huida, mientras Hope va a cazar para comer, dan con ellos y matan a Ferrier, secuestrando a la hija para casarla con Drebber.
2.5 → Lucy Ferrier muere un mes después de pena. Hope consagra su vida a vengarse, Drebber y Stangerson huyen de Utah. Hope da con ellos en Ohio pero huyen a Europa y les persigue hasta que vuelve a dar con ellos en Londres.

2.1 → John Ferrier y una niña van perdidos por el desierto americano tras morir su compañía. Los mormones les salvan a cambio de aceptar su creencia, Stangerson se ocupa de ellos.
2.2 → Lucy, ya muchacha, se enamora de Jefferson Hope junior. John da su visto bueno.
2.3 → El profeta de los mormones le dice a John que no puede consentir el matrimonio con un no-mormón (Hope) y que tiene un mes para decidir.

1.6 → Gregson cree haber dado con el asesino: el hijo de la propietaria del mesón donde se hospedaba el muerto, con quien había peleado. Lestrade cree que ha sido el secretario Stangerson, hallado muerto reciente.
1.7 → El método es el mismo. Holmes expone entonces cómo ha ocurrido, por veneno, y llega un cochero. Cuando sube a recoger el equipaje Holmes anuncia que lo detengan: Jefferson Hope es el asesino.

1.4 → Watson pregunta a Holmes cómo dedujo toda la escena, él le explica y queda sorprendido, marchan hacia casa del policía y envían un telegrama.
1.5 → El policía tuvo al asesino, fingiendo ser borracho, delante y no se dio cuenta. Ponen un anuncio por el anillo de la escena y viene una vieja a buscarlo, pero siguiéndola a la vuelta se le escapa a Holmes y deduce que era un disfraz.

1.2 → Conviviendo, Holmes explica a Watson que es detective-consultor, y se enzarzan en una discusión. Watson lo encuentra presuntuoso.

1.3 → Holmes y Watson acuden a ayudar a dos policías en la investigación de un asesinato. Holmes, tras analizar la sala media hora, deduce las características del asesino y de la escena, impresionando a todos. Dice querer visitar al policía que dio con el cuerpo.

1.1 → El Dr. Watson, voz narradora, muestra sus orígenes como cirujano destinado a Afganistán, donde contrajo una enfermedad y fue enviado de vuelta a Londres.
Conoce a Sherlock Holmes por un amigo que los pone en contacto ya que ambos quieren compartir piso y gastos. El primer encuentro de esta memorable pareja expone sus rasgos, presentando a Sherlock como observador, analítico y un tanto extraño.

Epíleg → La resolució de la història ens mostra les darreres conversacions entre la Kàtia, l’Alioixa i el Mítia, així com el funeral de l’Iliuixa, on l’Alioixa pronuncia un discurs que commou i emociona.

L12 (IV) → L’advocat d’en Mítia fa un emocionant discurs que sedueix el públic, i en el torn de rèpliques l’Ipolit queda mal parat. Tot i això, després de deliberar durant una hora, el jurat popular, per a sorpresa de gran part del públic, considera culpable en Mítia de tots els càrrecs sense cap atenuant.

L12 (III) → L’Ipolit, fiscal, emet el seu discurs d’acusació llarg i apassionat, on desmunta l’inculpació de l’Smerdiakov i parla de la natura dels Karamàzov i de la culpabilitat d’en Mítia.

L12 (II) → Testimonis de descàrrega. L’Alioixa, la Kàtia i la Grúixenka fan declaracions convincents sobre la impossibilitat que el Mítia matés per diners i la culpabilitat del Smerdiakov.
De sobte arriba l’Ivan, que declara contra sí mateix dient que l’Smerdiakov va matar per culpa seva. Llavors la Kàtia torna a declarar i acusa al Mítia i treu una carta inculpatòria. Es tanca la instrucció.

L12 (I) → Testimonis de càrrega. L’advocat d’en Mítia aconsegueix desacreditar-los mostrant el caràcter del Grigori (oblidadiu), el Rakitin (amor per la Grúixenka) o el Trifon (va acceptar els diners d’en Mítia dos cops), etc.
Declaren tres metges, dos diuen que el Mítia es pres d’una obsessió maniaca. El darrer, tot i negar-ho, se’n compadeix i explica una història de joves que commociona tothom.

L11 (III) → L’Smerdiakov confessa a l’Ivan que és l’assassí, però amb el consentiment de l’Ivan, ell ho nega. L’Ivan, en estat febril, pateix una paràlisi del son on veu un diable que no sap si és real o somni i parla sobre la natura de l’Ivan.
Arriba l’Alioixa i li diu que l’Smerdiakov s’ha penjat. L’Ivan desvarieja i l’Alioixa se’l mira, sorprès, resa per la vista de l’endemà.

L11 (II) → L’Alioixa visita el Mítia, qui explica que l’Ivan intenta convence’l per fugar-se a Amèrica amb la Grúixenka. L’Alioixa li diu que creu en la seva innocència.
L’Alioixa parla amb l’Ivan, li diu que sap que s’ha cregut culpable però que no ho és, l’Ivan s’espanta i li demana que si l’ha estat espiant. Després li diu que no vol tornar-lo a veure. L’Ivan va a ca l’Smerdiakov.

L11 (I) → Dos mesos després d’entrar a presó, el dia abans de la vista, seguim l’Alioixa. Primer visita la Grúixenka, qui pateix pel canvi d’ànim del Mítia d’ençà que l’Ivan va tornar a visitar-lo fa una setmana. Després va a ca Khokhlakova, i la mare li diu que la Lisa està també agressiva i boja des que va venir l’Ivan. La veu i li diu mals pensaments, i li dona una carta per a l’Ivan.

L10 (II) → El Kólia troba el gos i li porta a l’Iliuixa, que és molt feliç, però llavors arriba el metge i dona molt males notícies sobre l’Iliuixa. Mentrestant el Kólia i l’Alioixa parlen de filosofia i religió, i el Kólia confessa que li cau bé l’Alioixa i que ha sabut llegir com era i tractar-lo d’igual, i que s’ho agraeix i l’estima.

L9 (III) → Declaren els testimonis i se’n porten al Mítia a presó preventiva.
L10 (I) → El Kólia, nen revoltós que viu sol amb sa mare, una amiga i els fills, explica a l’Alioixa que es va barallar amb l’Iliuixa perquè aquest va donar de menjar un clau al seu gos i va marxar gemegant i no ha tornat (el creu mort). Ara l’Iliuixa és malalt, moribund, i el Kólia va a fer les paus perquè l’Iliuixa en rumia molt sobre çò.

L9 (II) → Els jutges estan segurs que qui va matar el Fiódor va fer-ho entrant a la seva cambra i robant-hi els diners d’un sobre que en contenia 3.000 rubles. En Mítia diu que els diners que portava ell eren la meitat dels que havia pres indegudament de la Kàtia, uns 1.500, però no hi ha testimonis perquè li feia vergonya haver-los-en robat i no ho va explicar a ningú.

L9 (I) → Ens mostren com s’inicia la investigació. El Grigori és viu i la seva dona el troba i l’assisteix, corre a demanar ajuts i el Piótr Ilitx també. El fiscal, jutge, policies van tots a l’hostal i comença l’interrogatori del Mítia, qui admet haver matat el Grigori (per a sorpresa seva no és mort) però diu que no va matar el seu pare.

L8 (III) → El Mítia se les fa per deixar en evidència els polonesos (entre ells, el primer amor de la Grúixenka) i que la seva amada els rebutgi per ell. Fan festa i ella li declara el seu amor. De sobte arriben dos polícies i un jutge instructor, se l’acusa d’haver mort el seu pare, en Fiódor Karamàzov.

L8 (II) → El Mítia espia si la Grúixenka és a cal pare, però no hi és, el pare s’assoma a la finestra i al Mítia li creix la ira –no se sap si arriba a atacar-lo–. Surt el Grigori, i el Mítia el mata. Interroga la Fénia, i assabentat que la Grúixenka ha marxat, busca el Piotr Ilitx a la taverna i desempenya les pistoles. Surt amb el cotxe de cavalls de l’Andrei en cerca de la Grúixenka a l’hostal de Mokroie.

L8 (I) → El Mítia, desesperat per aconseguir 3.000 rubles, pagar la Kàtia, i marxar amb la Grúixenka, confia en un negoci que li proposa el Kuzmà Kuzmitx i va veure el Liagavi, però aquest és borratxo i no l’atén. En Mítia torna enfadat a la ciutat i intenta demanar a la sra. Khokhlova els diners però s’hi nega, surt encara més enfadat i es dirigeix cap a casa del seu pare.