Eduard’s Reviews > Els germans Karamàzov > Status Update

Epíleg → La resolució de la història ens mostra les darreres conversacions entre la Kàtia, l’Alioixa i el Mítia, així com el funeral de l’Iliuixa, on l’Alioixa pronuncia un discurs que commou i emociona.

L12 (IV) → L’advocat d’en Mítia fa un emocionant discurs que sedueix el públic, i en el torn de rèpliques l’Ipolit queda mal parat. Tot i això, després de deliberar durant una hora, el jurat popular, per a sorpresa de gran part del públic, considera culpable en Mítia de tots els càrrecs sense cap atenuant.

L12 (III) → L’Ipolit, fiscal, emet el seu discurs d’acusació llarg i apassionat, on desmunta l’inculpació de l’Smerdiakov i parla de la natura dels Karamàzov i de la culpabilitat d’en Mítia.

L12 (II) → Testimonis de descàrrega. L’Alioixa, la Kàtia i la Grúixenka fan declaracions convincents sobre la impossibilitat que el Mítia matés per diners i la culpabilitat del Smerdiakov.
De sobte arriba l’Ivan, que declara contra sí mateix dient que l’Smerdiakov va matar per culpa seva. Llavors la Kàtia torna a declarar i acusa al Mítia i treu una carta inculpatòria. Es tanca la instrucció.

L12 (I) → Testimonis de càrrega. L’advocat d’en Mítia aconsegueix desacreditar-los mostrant el caràcter del Grigori (oblidadiu), el Rakitin (amor per la Grúixenka) o el Trifon (va acceptar els diners d’en Mítia dos cops), etc.
Declaren tres metges, dos diuen que el Mítia es pres d’una obsessió maniaca. El darrer, tot i negar-ho, se’n compadeix i explica una història de joves que commociona tothom.

L11 (III) → L’Smerdiakov confessa a l’Ivan que és l’assassí, però amb el consentiment de l’Ivan, ell ho nega. L’Ivan, en estat febril, pateix una paràlisi del son on veu un diable que no sap si és real o somni i parla sobre la natura de l’Ivan.
Arriba l’Alioixa i li diu que l’Smerdiakov s’ha penjat. L’Ivan desvarieja i l’Alioixa se’l mira, sorprès, resa per la vista de l’endemà.

L11 (II) → L’Alioixa visita el Mítia, qui explica que l’Ivan intenta convence’l per fugar-se a Amèrica amb la Grúixenka. L’Alioixa li diu que creu en la seva innocència.
L’Alioixa parla amb l’Ivan, li diu que sap que s’ha cregut culpable però que no ho és, l’Ivan s’espanta i li demana que si l’ha estat espiant. Després li diu que no vol tornar-lo a veure. L’Ivan va a ca l’Smerdiakov.

L11 (I) → Dos mesos després d’entrar a presó, el dia abans de la vista, seguim l’Alioixa. Primer visita la Grúixenka, qui pateix pel canvi d’ànim del Mítia d’ençà que l’Ivan va tornar a visitar-lo fa una setmana. Després va a ca Khokhlakova, i la mare li diu que la Lisa està també agressiva i boja des que va venir l’Ivan. La veu i li diu mals pensaments, i li dona una carta per a l’Ivan.

L10 (II) → El Kólia troba el gos i li porta a l’Iliuixa, que és molt feliç, però llavors arriba el metge i dona molt males notícies sobre l’Iliuixa. Mentrestant el Kólia i l’Alioixa parlen de filosofia i religió, i el Kólia confessa que li cau bé l’Alioixa i que ha sabut llegir com era i tractar-lo d’igual, i que s’ho agraeix i l’estima.

L9 (III) → Declaren els testimonis i se’n porten al Mítia a presó preventiva.
L10 (I) → El Kólia, nen revoltós que viu sol amb sa mare, una amiga i els fills, explica a l’Alioixa que es va barallar amb l’Iliuixa perquè aquest va donar de menjar un clau al seu gos i va marxar gemegant i no ha tornat (el creu mort). Ara l’Iliuixa és malalt, moribund, i el Kólia va a fer les paus perquè l’Iliuixa en rumia molt sobre çò.