Nicole > Recent Status Updates

"[Els pagesos i els menestrals] Exigien que «cada home hauria de tenir tant com qualsevol altre» (Pirenne, 1937, 202) i, per aconseguir aquest objectiu, s'unien a aquells «que no tenien res a perdre»..."

"... l'Estat es va convertir en el gestor suprem de les relacions de classe i en el supervisor de la reproducció de la força de treball. [...]. Finalment, el conflicte de classes creixent va provocar una nova aliança entre la burgesia i la noblesa, sense la qual no s'haurien pogut derrotar les revoltes del proletariat."

"... la prostitució es reconeixia oficialment com un servei públic (Íbid., 9-10)."

"A Florència, l'homosexualitat era tan popular que les prostitutes es vestien d'home per atraure els clients."

"El bordell municial també es considerava un remei contra l'homosexualitat (Otis, 1985), que en algunes ciutats europees es practicava de manera generalitzada i pública, però que després de la pesta negra va començar a ser motiu de temor a causa de la despoblació."

violació (de dones pobres amb consentiment estatal) com a forma de protesta de classe, "un mitjà perquè els proletaris —que es veien obligats a ajornar el matrimoni durant molts anys a causa de la seva situació econòmica— recuperéssin "allò que era seu" i es vengessin dels rics. resultats destructius per a tots els treballadors: soscavar solidaritat de classe assolida amb la lluita feudal

[2/2] "Com ha demostrat Jacques Rossiaud a 'Medieval Prostitution' (1988), a França, les aitoritats municipals pràcticament van deixar de considerar la violació com un delicte quan les víctimes eren dones de classe baixa."

[1/2] "Així i tot, cap a finals del segle XV havia començat una contrarevolució a tots els àmbits de la vida política i social. En primer lloc, les autoritats polítiques van fer esforços per cooptar els treballadors més joves i més rebels per mitjà d'una maliciosa política sexual que els donava accés a sexe gratuït i que va convertir l'antagonisme de classe en hostilitat contra les dones proletàries."

"A les terres del Rin i del Danubi, el poder adquisitiu del jornal d'un treballador de la terra era el que valia un porc o un xai, i aquests nivells salarials també s'aplicaven a les dones, ja que la diferència entre els ingressos dels homes i les dones s'havia reduït dràsticament a conseqüència de la pesta negra."

[2/2]
"Tharold Rogers ha retratat una imatge canònica d'aquest període al seu famós estudi sobre els salaris i les condicions de vida a l'Anglaterra medieval. «En cap altre moment —va escriure Rogers— no havien sigut tan alts els salaris ni el menjar tan barat.»"

[1/2]
"El que va seguir s'ha descrit com l'«edat d'or del proletariat europeu», un escenari completament diferent a la representació canònica del segle XV, que s'ha immortalitzat iconogràficament com un món sota el malefici de la dansa de la mort i el memento mori."

"Els pagesos es van començar a organtizar en escamots, van atacar els castells dels senyors i van destruir els arxius on es guardaven les marques escrites de la seva servitud. Ja al segle XV, els enfrontaments entre pagesos i nobles es van convertir en autèntiques guerres, com la dels remences a Catalunya, que es va estendre del 1462 al 1486."

#esp

"«Ara és el moment» —la frase que es repeteix a les cartes de John Ball— il·lustra molt bé l'esperit del proletariat europeu cap a finals del segle XIV, una època en què, a Florència, començava a aparèixer la roda de la fortuna a les parets de les tavernes i dels tallers per simbolitzar un imminent canvi en el destí."

"El concepte de democràcia pot semblar absurd quan s'aplica a aquestes formes de govern. Però hem de considerar que, als Estats Units, sovint considerat un país democràtic, cap treballador industrial no ha arribat a ser president encara, i que els òrgans més alts estan completament ocupats per representants de l'aristocràcia econòmica."

"A Castella, una ordenança introduïda el 1387 permetia als particulars arrestar vagabunds i tenir-los al servei durant un mes sense salari (Geremek, 1985, 53-65)."

"Cap a finals de segle XIV, la negativa a pagar l'arrendament i a fer serveis s'havia convertit en un fenomen col·lectiu. Pobles sencers s'organitzaven conjuntament per deixar de pagar les multes, els impostos i el tallage, i deixaven de reconèixer l'intercanvi de serveis i les corts feudals, que eren els principals instruments de poder feudal."

"Com assenyala Christopher Dyer, l'escasessa de mà d'obra per l'epidèmia [la pesta negra] va modificar les relacions de poder en benefici de les classes baixes. [...]. Un símptoma d'aquest canvi va ser l'augment de les vagues d'arrendataris, reforçades per les amenaces d'èxode massiu a altres terres o a la ciutat."

"Confrontada amb la possibilitat d'una mort sobtada, la gent ja no es preocupava de treballar ni d'atacar les regulacions socials i sexuals, sinó que mirava de passar-ho tan bé com fos possible, fent tants tiberis com podia i sense pensar en el futur."

CIOMPI, jornalers de la indústria tèxtil florentina. Eren els encarregats de rentar cardar i greixar la llana perquè es pogués treballar.
CIOMPO és un terme pejoratiu que significa brut i esparracat probablement perquè els qui omplir treballaven mig despullats i sempre anaveb llardosos i tacats de tints.

[2/2]
"Després van tornar intentar el 1378 i van guanyar, establint la primera "dictadura del proletariat" de la història. Es plantejaven l'exterminació de tota la classe burgesa i novlesa. Només van ser derrotats, finalment, en una batalla a camp obert que va tenir lloc Roosebecque el 1382, en què 26.000 treballadors van perdre la vida."

[1/2] Teixidors de Gant:
"El 1335, un alçament de la burgesia local va ser vençut per una rebel·lió dels teixidors, que volien establir una democràcia dels treballadors basada en la supressió de totes les autoritats excepte les que vivien del treball manual." Primer van ser derrotats per la coalició de forces imponents (incloïa el príncep la noblesa i el clero i la burgesia)."

revolta dels pagesos al Flandes marítim (1323-1328). David Nicholas: «l'habilitat dels rebels per allargar el conflicte durant cinc anys només es pot entendre tenint en compte la participació de tota la ciutat».

[2/2] També unia els pagesos i els treballadors urbans el fet d'estar sotmesos als mateixos governats ja que el segle XIII (especialment el nord i el centre d'Itàlia) la noblesa terratinent i els mercaders patricis urbans començaven a integrar-se i a funcionar com una estructura de poder única. Aquesta situació va promoure preocupacions semblants i solidaritat entre els treballadors."

[1/2] "...a l'edat mitjana hi havia una relació molt estreta entre el camp i la ciutat. Molts ciutadans eren serfs que havien anat o fugit de la ciutat amb l'esperança d'una vida millor i, mentre exercien les seves arts, continuaven treballant la terra especialment durant les temporades de collita."

> imatges distorsionades de les heretgies i els aquelarres de les bruixes

"Coincidint amb aquest procés que va marcar la transició de la persecució de l'heretgia a la caça de bruixes, la figura de l'heretge es va anar identificant cada vegada més amb la d'una dona, de manera que, a començaments del segle XV, el principal objectiu de la persecució dels heretges era la bruixa."

"Estava estipulat que les culpables havien de fer penitència durant 10 anys; però també s'observava que hi havia una gran diferència entre una dona pobra que actuava per la dificultat de poder menjar i una dona que ho feia per amagar el crim de la fornicació (Ibíd)."

"Sabem del cert, així tot, que les dones provaven de controlar la seva funció reproductiva, ja que hi ha nombroses referències a l'avortament i a l'ús de contraceptius per part de les dones als penitencials."

"Quaranta anys més tard, al Concili del Laterà III del 1179, l'Església va intensificar els atacs contra la sodomia adreçant-los tant als homosexuals com al sexe no procreatiu. Per primera vegada va condemnar l'homosexualitat, «la incontinència que va contra la natura»."

"Aquesta supervisió sexual va augmentar el segle XII, quan els Concilis del Latarà del 1123 i el 1139 van en prendre una nova croada contra la pràctica comuna del matrimoni i el concubinatge entre el clergat, i van declarar que el matrimoni era un sagrament i que cap poder terrenal no podia dissoldre els vots."