Àlex > Recent Status Updates

L'home es infeliç perquè no sap què és feliç, i només per això. / L'home es feliç perquè no sap fins a quin punt n'es d'infeliç.

"Sí, aquest foc de tristesa deu ser petit, si sóc capaç de parlar, escriure i anar enfilant paraules. Només em pregunto si els branquillons d'aquestes paraules serveixen per esmorteir-lo o encara l'atien més."

"Estem acostumats a inclinar-nos sobre les roses per olorar-les. I quan ens inclinem, fem una reverència inconscient al jardiner que ha cultivat les roses, però també al jardiner que ha cultival la idea de rosa."

"Hi ha una solidaritat espontània, que ve de dins, en el gest d'estirar-te al costat de la persona malalta, d'unir-te al seu món horitzontal. Abandones la verticalitat de l'individu sa, [...] i t'iguales amb qui jeu, compartint-hi la imposibilitat de la verticalitat que l'ha rebutjat."

"De què parlem quan parlem de la mort? De la vida, en realitat, de tots la seva fugacitat fascinant."

"No hay que obsesionarse con eso de coger el tren, porque el juego consiste en no dejar de viajar nunca."

"Aunque parezcan pocos, cuatro años de diferencia son suficientes para que él viva a otro ritmo, decida otro tipo de cosas y vea la vida de un color ligeramente diferente al mío."

(Brutal el moment Jess wow)

"I don’t know how, and I don’t know where, I don’t know anything, but I feel that in my heart. You and me, we will find each other, as many times as it takes.”

He was plenty smart, just didn’t feel the need to share every thought that traipsed through his brain

"Then she remembered she’d read that sometimes the only thing you can control is your attitude to a situation"

That bird is who I want to be when I grow up. Someone who says whatever they think is right, no matter what.”
-
Lenore Dove said most everybody loves breathing, too, and where did that get us? Some loves don’t signify.

“And that’s part of our trouble. Thinking things are inevitable. Not believing change is possible.”

No way to control the outcome of the reaping or what follows it. So don’t feed the nightmares.

Resulta una idea fascinante que justo aquello que nos hace más encantadores esté muerto. (Capa córnea)

Nos acostumbramos a los defectos de los demás cuando no nos creemos obligados a corregirlos.

Todavía no sé hoy si ese afán de conquista no oculta un exceso de vitalidad, un deseo de dominio o la necesidad furtiva, inconfesada, de sentirse seguro de sí mismo, amparado.

¿Por qué hemos llegado a la situación de ridiculizar a quien intenta hacerlo mejor?

T'explicaré tantes coses d'ell que serà com si l'haguessis conegut.

Està molt bé que l'estimis, Marc, no fas cap mal amb això. Però a vegades quan les persones es deixen escapar ja no hi ha possibilitat de fer marxa enrere.

No sabia ben bé per què havia escrit aquell missatge, potser simplement per no escriure a l'Emma, com havia fet tantes vegades quan es sentia sol.

«El meu amor no ha fet feliç a ningú, perquè no he sacrificat res per aquells que m'estimava. He estimat per a mi, per satisfacció pròpia. M'he limitat a satisfer una necessitat estranya del cor: m'he empassat amb avidesa els seus sentiments, les seves alergies i els seus patiments, i no me n'he pogut atipar»

-Crec que la responsabilitat afectiva no es la norma en aquesta societat :/

«Accepta les coEs a les quals el destí t'uneix i estima les persones a qui el destí t'apropa, però fes-ho amb tot el teu cor».

Saps com aquella nena a qui se li escapa el globus, el veu allunyar-se i sap que no el tornarà a recuperar?
[...]
Tu ets el globus i sé que acabaràs desapareixent. Vols estar amb mi o parem aquest joc?

Estava tant obsessionat amb el dolor i la impotència que no volia veure-hi més enllà.

"Normalment em prenc la solteria com una etapa de transició i, joder, no és així: és quan més acabo creixent."

No n'aprenia, però tampoc no volia viure sense aquella sensació

Li vaig respondre que una parella no et pot donar el que trobes en 5 amics diferents.
(Cap 4)

Le diría que algunas personas son como constelaciones que solo iluminan la tierra durante una estación.

la mayoría de los males se curan solos si les das el tiempo suficiente. [...] Me decía que si era lo bastante paciente, sobreviviría también a su inquietud y a Atenea.

Una vez le pregunté cómo lo hacía, cómo podía entender el mundo tan bien. Me dijo que era cuestión de mantenerse muy quieta y de no mostrar tus emociones, de dejar espacio para que los demás revelen sus intenciones.