Krol > Recent Status Updates

Preciós i carregat d’emoció, quin descobriment més polit. 🖤

Per cada llibre que llegeixo n’afegeixo 50 a la llista de pendents. Ni tornant-me immortal aconseguiria llegir tots els que vull! 😩

Socorro.

C viene.

Em fa ganes de tornar a Madrid i de llegir algun llibre seu. 🖤

Menos mal que és fàcil de llegir.

De moment em sembla un llibre sobrevalorat. No conect amb cap personatge i molts no em semblen prou versemblants, no em fa la gran gràcia que es suposa que fa i la història en sí no em genera gaire intriga. Avam si millora.

Perdona, i aquesta punyalada emocional de repent?!!?

L’estic llegint molt més lentament del que m’esperava. No està malament però m’esperava una altra cosa.

No sé com qualcú pot dubtar que sa seva relació amb na Susan no era només d’amistat. Jo he d’estar molt enamorada de qualcú per escriure-li així!

The absolute CRINGE 😖

Quina cosa més mal feta. L’estic llegint a pas de tortuga perque, tot i que l’estil és simple, la història em desperta 0 interés. Falta intriga, falta substància a la trama i els personatges són planíssims. Per no xerrar de la vergonya aliena infinita que fan els diàlegs entre la protagonista i el seu interés romàntic.

Si les escenes 🔥 no valen la pena, em veig abandonant més prest que tard.

Quina ràbia i quina impotència, que reflectida que em veig en molts fragments!

Tot era jijijaja fins que ha vingut s’hòstia grossa.

És una cançó dels Misfits feta novel·la. 🤘🏻💀

Menos mal que no em fa res plorar en públic, perquè em veig venir com acabaré…

L’he començat a llegir mentre berenava i he deixat de berenar, i de llegir. 🤢

Es diu masoquisme. ✌🏼

Ahir vaig estrenar nou llibre de tauleta de nit després d’haver passat un any dormint vora “El gran libro de Satán”.

Solc deixar per aquest rol els llibres més llargs o densos, els que sé que m’acompanyaran durant molt de temps o em quedaré amb una espatlla més avall que l’altra si intento dur-los dins el bosso. És la meva estrategia per no deixar de banda els llibres més feixucs, en un aspecte o en l’altre.

Consumeixo tan poc manga que cada vegada que en llegeixo un he de cercar un tutorial per no començar pel final ni perdre’m pel camí.

És el rai que em salva d’enfonsar-me a la voràgine pre-oposicions.

Trauma infinit.

“La casa de Asterión” m’ha fet un mal irreparable. 💔

No duc ni 50 pàgines i ja hi ha UN PERSONATGE que m’està posant histèrica i un altre que em fa passar una penada.
Aquest llibre té molts de nombres d’estar llegit en dos dies.