Blanca 🧸 > Recent Status Updates

Las travestis trepan cada noche desde ese infierno del que nadie escribe, para devolver la primavera al mundo

“Quin món. Temps enrere, la gent va fer escultures de vidre de la podridura, i van posar aquestes escultures en museus. Quins éssers tan estranys i tan preciosos són els humans. I tan fràgils.”

Aquest amor, com el del gat, va morir endut per la feina de créixer i d’anar sabent coses noves

Un matí de sol després de la pluja lleugera, amb el terra semblat de flors, que jo trepitjava i trepitjar-les em donava una sensació de superioritat no pel fet de trepitjar-les sinó pel fet d’anar a passejar amb el meu avi i trobar un camí sembrat de flors perfumades de mel i de pluja

Jo no estimo ni armes ni guerra. Jo estimo el meu cavall negre clapat d’estrelles blanques, i la nit, i la neu dels camins. El fred, la calor, el vent, la pluja, cada floc de núvols i el cel blau de totes les primaveres… i la meva trompeta que fa tararí per a cridar els nans, les fades, les flors…

Són amigues del vent, que les duu d’ací d’allà: fins als pobles, dalt les teulades, al capdamunt de les xemeneies, a la punta del nas dels qui van tard al llit, obligant-nos a pensar en llur infantesa. (Les fades)

Ja cal que cuitis, que la nit ve de puntetes!

Nosaltres et som amigues i no volem que la tristesa et faci amarg el camí