blanca’s Reviews > La noieta daurada i altres contes > Status Update

Un matí de sol després de la pluja lleugera, amb el terra semblat de flors, que jo trepitjava i trepitjar-les em donava una sensació de superioritat no pel fet de trepitjar-les sinó pel fet d’anar a passejar amb el meu avi i trobar un camí sembrat de flors perfumades de mel i de pluja

Jo no estimo ni armes ni guerra. Jo estimo el meu cavall negre clapat d’estrelles blanques, i la nit, i la neu dels camins. El fred, la calor, el vent, la pluja, cada floc de núvols i el cel blau de totes les primaveres… i la meva trompeta que fa tararí per a cridar els nans, les fades, les flors…

Són amigues del vent, que les duu d’ací d’allà: fins als pobles, dalt les teulades, al capdamunt de les xemeneies, a la punta del nas dels qui van tard al llit, obligant-nos a pensar en llur infantesa. (Les fades)

Ja cal que cuitis, que la nit ve de puntetes!

Nosaltres et som amigues i no volem que la tristesa et faci amarg el camí