Rosa > Recent Status Updates

Em pregunte quan comença una persona a poder llegir sobre enganys i parelles manipuladores sense tindre war flashbacks.

(Spoiler) Al primer relat es fa una defensa de les relacions casuals, que puc entendre des de la lògica, però que a mi, personalment, no m'agraden. Però em fa gràcia que al final li pregunten a la xica si estimar estima a algú i ella contesta que a sa mare i a Lenin xd

Crec que és el típic clàssic que la majoria no intentaria llegir per pensar que serà complicat i dens però és molt senzill una vegada t'acostumes a l'estil. Sempre estarà traduït a una llengua moderna i és més fàcil que llegir en castellà o valencià antic el Quijote o el Tirant, per exemple.

Hi ha un personatge que li diuen Karapet 😂

Imagine el poble com si estiguera veient des de dalt un Betlem armeni.

La protagonista em recorda a Colometa. Pareix com si tinguera un destí i l'acceptara sense massa drames.

De moment sent com si una amiga m'estiguera contant que és una borratxa, amb una higiene qüestionable i un nòvio imbècil mentre jo em pregunte per què soc amiga d'esta persona.

Pensava que era la segona vegada que el llegia però quan he anat a apuntar-lo a la llibreteta he vist que era la 4ª vegada registrada. El vaig llegir el 2011, 2012, 2014 i probablement una altra abans de començar a apuntar les lectures 😂

No és que el llibre tinga res de mal però se m’està fent pesat perquè les aventures i desventures de la gent que té una alocada vida social em donen igual.

Sé que el llibre és llarguíssim i això li permet desenvolupar molt la psicologia de la protagonista, però crec que no és tan comú ara trobar-ne una amb tanta empenta per resoldre els seus problemes, d'una època real i ben contextualitzada. Ara crec que hi ha més tendència a situar els problemes en un món “fictíci” o distòpic i que la protagonista els puga resoldre quasi de forma natural.

No sé si hui es llegiria una novel·la tan llarga amb una protagonista unlikeable i tan moralment qüestionable. Crec que la gent no és sincera quan diu voler personatges complexos. També em recorda que pràcticament hem perdut les novel·les romàntiques que aspiraven a ser alguna cosa més que soft p*rn i que realment es venien.

Algú va llançar Scarlett al fem i una persona va pujar la foto al Twitter i m’han entrat ganes de rellegir-los.

No tinc ni idea de què està passant i m’agrada quan no saps exactament si la protagonista està bé del cap o no.