Rosa > Recent Status Updates

Cada vegada més convençuda que si és un exemple de típic clàssic que tothom coneix però quasi ningú ha llegit realment és per prejudicis, no perquè siga dens o difícil (totes les edicions aniran anotades).

Pensava que el llenguatge seria més dens i això faria que les escenes divertides perderen la gràcia, però passa el contrari.

Lectura lleugera mentre espere a posar-me de part.
Només havia intentat llegir-lo una vegada, quan estava a 3r d’ESO. Me’l vaig deixar perquè no entenia com parlava DQ. No sé si ara tindré més paciència.

Em sap tan greu no ser prou intel·ligent per a poder aprofitar bé este tipus d'assaigs...

Subratllaria mig llibre, però tinc un problema: l'estic llegint al llit i la panxa d'embarassada no em permet recolzar en llibre en cap lloc o inclinar-me cap avant per fer-ho.
First world problems.
L'hauré de rellegir.

Relectura perquè no me'n recorde de res.

Potser és pel cervell d’embarassada, però per a ser un llibre sense pretensions literàries, em costa Déu i ajuda seguir-li el fil. Em lie amb els 82639264 noms, no li trobe sentit a com estan escrits els paràgrafs... La història està bé, però sent com si estiguera escrit de forma estranya.

No entenc per què, quan vol que un personatge li explique el passat a un altre, no fa un capítol flashback sinó que escriu pràcticament un monòleg amb paràgrafs llarguíssims d’una pàgina sencera on l’altre només intervé amb tres paraules…

És prompte encara, però sent com si estiguera escrit de forma una miqueta caòtica i inconnexa. És difícil seguir-li el fil i va com saltant entre idees. A banda, els conceptes que utilitza són complicats si no estàs molt acostumat al discurs d'esquerres de nivell alt.

M'està encantant però al mateix temps la traducció d'esta edició és horrible.

L’estic llegint per recomanació de la meua psicòloga perinatal, però és tot el que en principi em genera rebuig: l’espiritualització del part i la demonització de la Medicina.

Em pregunte quan comença una persona a poder llegir sobre enganys i parelles manipuladores sense tindre war flashbacks.

(Spoiler) Al primer relat es fa una defensa de les relacions casuals, que puc entendre des de la lògica, però que a mi, personalment, no m'agraden. Però em fa gràcia que al final li pregunten a la xica si estimar estima a algú i ella contesta que a sa mare i a Lenin xd

Crec que és el típic clàssic que la majoria no intentaria llegir per pensar que serà complicat i dens però és molt senzill una vegada t'acostumes a l'estil. Sempre estarà traduït a una llengua moderna i és més fàcil que llegir en castellà o valencià antic el Quijote o el Tirant, per exemple.

Hi ha un personatge que li diuen Karapet 😂

Imagine el poble com si estiguera veient des de dalt un Betlem armeni.

La protagonista em recorda a Colometa. Pareix com si tinguera un destí i l'acceptara sense massa drames.

De moment sent com si una amiga m'estiguera contant que és una borratxa, amb una higiene qüestionable i un nòvio imbècil mentre jo em pregunte per què soc amiga d'esta persona.

Pensava que era la segona vegada que el llegia però quan he anat a apuntar-lo a la llibreteta he vist que era la 4ª vegada registrada. El vaig llegir el 2011, 2012, 2014 i probablement una altra abans de començar a apuntar les lectures 😂

No és que el llibre tinga res de mal però se m’està fent pesat perquè les aventures i desventures de la gent que té una alocada vida social em donen igual.

Sé que el llibre és llarguíssim i això li permet desenvolupar molt la psicologia de la protagonista, però crec que no és tan comú ara trobar-ne una amb tanta empenta per resoldre els seus problemes, d'una època real i ben contextualitzada. Ara crec que hi ha més tendència a situar els problemes en un món “fictíci” o distòpic i que la protagonista els puga resoldre quasi de forma natural.

No sé si hui es llegiria una novel·la tan llarga amb una protagonista unlikeable i tan moralment qüestionable. Crec que la gent no és sincera quan diu voler personatges complexos. També em recorda que pràcticament hem perdut les novel·les romàntiques que aspiraven a ser alguna cosa més que soft p*rn i que realment es venien.

Algú va llançar Scarlett al fem i una persona va pujar la foto al Twitter i m’han entrat ganes de rellegir-los.

No tinc ni idea de què està passant i m’agrada quan no saps exactament si la protagonista està bé del cap o no.