Rosa > Recent Status Updates

Hauria d’haver llegit alguna biografia abans perquè ara no entenc per què era tan dramàtica ja amb 18 anys.

M'he comprat un ebook amb tecles (per la meua mania de llegir com si arrancara la pàgina) per a poder llegir mentre li done menjar a la xiqueta. Vaig començar El mito de Sísifo i sentia que llegir-lo en ebook era insultar a Camus. He començat els de Mundodisco perquè són més lleugerets.

Ací em va interrompre el part 😂

Tot i no compartir gens la idea de família com una cadena on cada u és un esclavó, m'agrada això de tindre un diari/crònica familiar on tots els membres de la família poden apuntar el que els parega important.

No sé per què vaig pensar que aprofitaria el llibre encara que no haguera llegit tots els llibres que compara, però evidentment no i és millor si els has llegit. Per això vaig començar el Quijote. Llegiré paral·lelament els 4 que em falten (excepte Tintín) i el capítol corresponent.

açò és peak comedy

Cada vegada més convençuda que si és un exemple de típic clàssic que tothom coneix però quasi ningú ha llegit realment és per prejudicis, no perquè siga dens o difícil (totes les edicions aniran anotades).

Pensava que el llenguatge seria més dens i això faria que les escenes divertides perderen la gràcia, però passa el contrari.

Lectura lleugera mentre espere a posar-me de part.
Només havia intentat llegir-lo una vegada, quan estava a 3r d’ESO. Me’l vaig deixar perquè no entenia com parlava DQ. No sé si ara tindré més paciència.

Em sap tan greu no ser prou intel·ligent per a poder aprofitar bé este tipus d'assaigs...

Subratllaria mig llibre, però tinc un problema: l'estic llegint al llit i la panxa d'embarassada no em permet recolzar en llibre en cap lloc o inclinar-me cap avant per fer-ho.
First world problems.
L'hauré de rellegir.

Relectura perquè no me'n recorde de res.

Potser és pel cervell d’embarassada, però per a ser un llibre sense pretensions literàries, em costa Déu i ajuda seguir-li el fil. Em lie amb els 82639264 noms, no li trobe sentit a com estan escrits els paràgrafs... La història està bé, però sent com si estiguera escrit de forma estranya.

No entenc per què, quan vol que un personatge li explique el passat a un altre, no fa un capítol flashback sinó que escriu pràcticament un monòleg amb paràgrafs llarguíssims d’una pàgina sencera on l’altre només intervé amb tres paraules…

És prompte encara, però sent com si estiguera escrit de forma una miqueta caòtica i inconnexa. És difícil seguir-li el fil i va com saltant entre idees. A banda, els conceptes que utilitza són complicats si no estàs molt acostumat al discurs d'esquerres de nivell alt.

M'està encantant però al mateix temps la traducció d'esta edició és horrible.

L’estic llegint per recomanació de la meua psicòloga perinatal, però és tot el que en principi em genera rebuig: l’espiritualització del part i la demonització de la Medicina.

Em pregunte quan comença una persona a poder llegir sobre enganys i parelles manipuladores sense tindre war flashbacks.

(Spoiler) Al primer relat es fa una defensa de les relacions casuals, que puc entendre des de la lògica, però que a mi, personalment, no m'agraden. Però em fa gràcia que al final li pregunten a la xica si estimar estima a algú i ella contesta que a sa mare i a Lenin xd

Crec que és el típic clàssic que la majoria no intentaria llegir per pensar que serà complicat i dens però és molt senzill una vegada t'acostumes a l'estil. Sempre estarà traduït a una llengua moderna i és més fàcil que llegir en castellà o valencià antic el Quijote o el Tirant, per exemple.

Hi ha un personatge que li diuen Karapet 😂

Imagine el poble com si estiguera veient des de dalt un Betlem armeni.

La protagonista em recorda a Colometa. Pareix com si tinguera un destí i l'acceptara sense massa drames.

De moment sent com si una amiga m'estiguera contant que és una borratxa, amb una higiene qüestionable i un nòvio imbècil mentre jo em pregunte per què soc amiga d'esta persona.