Maria > Recent Status Updates

Això ja no m’ho esperava 🙃

La premisa inicial prometia i m’interessava, però ara mateix m’estic avorrint moltíssim i estic en aquell punt que no sé si porto massa per deixar-ho estar o no porto tant com per abandonar-lo encara.

Quin llibre tan bo i tan dur i tan llarg. (I com m'ha costat llegir la primera meitat.)

No sé si és per la història en sí, pel narrador de l’audiollibre o perquè no em trobo bé, però m’està avorrint moltísim…

Hi ha algun assaig que no sigui de subratllar sencer?

El ritme és una mica irregular (i lentot, de moment), però està molt ben escrit.

Qüestions tècniques que em grinyolen a part, qualsevol llibre que reforci una visió positiva i no capacitista de l’autisme és un llibre necessari i que defensaré incondicionalment, i de moment aquest és un d’aquests llibres.

Tot el tema aquest de que la recerca es fa d'amagat i en solitari, sense dormir massa i sense gaire interacció amb altra gent no el compro gens (tot i que sembla que comença a desviar-se una mica del trop), i el caos d'estil m'està matant molt, però vaja, el salseo per fi compensa. Tanmateix, no deixa de ser un llibre que podria ser molt bo, amb una mica de correcció i alguns canvis, i això m'està frustrant força.

No sé molt bé de què anirà això (de moment ja hi ha hagut dos punts de vista i temps totalment diferents), però em sembla que promet bastant.

M'està agradant molt, però també se m'està fent més llarg que primavera, i els diversos canvis de personatge que hi ha no sé si em convencen del tot...