jmbadia > Recent Status Updates

No m'està agradant gens. Cada capítol és un diorama d'un fet representatiu de la Guerra Civil: Belchite, Gernika, Badajoz; i els personatges, estàtics, es van movent pels diferents capítols com si fos un pessebre.

Mare de Déu, això és or pur !

és farragós i irregular, el malparit, però de vegades ensopego amb cada joia...
"Sols així s'esclareix la intel·ligència,
que més calmosa es fa per habitud,
i va veient la humana incontinència
confosa i vil, com d'un seient agut;
el seny, on tingui el dret una vigència,
directe i no en afectes complagut,
ateny, com deu, una brillant puixança,
sense cap prec i gairebé amb recança."

Mare de Déu que bé que escriu aquest paio. Inteligent, seductor, graciós...

Venus li ensenya els lliris a son pare Jupiter pq necessita un favor. Qui necessita Pornhub tenint Camoes?:

Amb delicat mantell les parts cobria
d'on la vergonya és natural empar;
mes no ho tapava tot, ni ho descobria,
el vel, dels rojos lliris poc avar;
perquè el desig encengui com volia,
mostra als seus ulls aquell objecte rar.
Ja dins el cel se sent arreu que aleja
l'amor de Mart i de Vulcà l'enveja.

400 pàgines i encara no ha començat a escriure El faro. Em pregunto fins a quin punt m'interessa conèixer la vida de l'escriptora tan en detall.

Són potser els déus que m'inspiren al pit aquest ardor , Euríal , o és que cadascú es fa un déu del seu impetuós desig ? 

L'autor, cosí de la Virginia, afegí al començament del llibre un arbre genealògic de la família on també apareix ell. Algú el devia actualitzar fa poc i ara és bastant pertorbador com el narrador fa referència a unes pàgines on apareix la data de la seva pròpia mort..

La densitat de conceptes nous i idees és tan gran que de vegades hi passo per damunt com si hi llisqués i en surto intacte.

20 pàgines i ja sorprèn l'enginy desimbolt de l'autora. I si això és recurrent entre els càssics -que ho és-, d'on surten els llocs comuns? Qui els transmet? Només copiem d'autors mediocres? Curios.

Com més va, més desbridat va l'autor. Ja no li importa opinar en calent sobre si Ovidi està sobrevalorat o els post-August només volen impressionar amb les seves hiperboles. Uea, a lo loco!

La modernitat del text és aclaparadora. Quan el deu de l'inframón rapta a Proserpina s'hi planta al mig Ciane -"No anireu més lluny", diu- demostrant una sororitat meravellosa. Però Plutò l'atravessa per arribar a l'inframon (penetració brutal) i Ciane literalment es desfà en el llac que té el seu nom.
"i l'esquena, i els flancs, i el pit s'esvaeixen en el current lleuger; [...] i no resta res que puguessis prendre."

No m'ha agradat, El que hi diu es interessant -les fites, les llegendes històriques i el dia a dia del rus mig (i del Manel Alías) - però no he connectat amb la barreja de bonhomia (massa ensucrada a cops) i comentaris informals de l'autor.

Molt ben escrit, molt ben ambientat en el Glasgow dels 60... però em molesta molt la sobreexposició de la desgràcia. No hi ha cap línia argumental que no porti a patir als protagonistes.