Cristina’s Reviews > Anhelo de raíces > Status Update

Després de vuit anys la casa està plena de records, com un rusc d'abelles molt acollidor. Qualsevol a hagi estat aquí més d'un dia ha col•laborat a fer la mel.

-significa que he de moure'm per casa amb un uniforme d'apicultora? Em perdo alguna cosa? El brunzit de les abelles com el dels records és agradable i desagradable alhora? Podria ser però forçar si tothom ha col•laborat a fer la mel (dolça). No em convenç.-

Sento una aversió innata contra aquesta ànsia de poder.

Reflexiones sobre el proceso creativo: la soledàd, las dudas, el síndrome del impostor, la necesidad de reconocimiento...

nosaltres, els humans, estem exposats amb la nostra nuesa als corrents d'eufòria i depressió.

No era un gran bevedor, però, tal com em deia sovint, el que li encantava era la cerimònia al voltant d'una copa, el foc encès, les flors a la taula, l'hora tranqui•la al final del dia, la bona conversa. (...); la nostra conversa sempre girava al voltant de "coses reals": les relacions i tots els seus misteris, l'art i tots els seus misteris, la natura i tots els seus misteris.

Tenia aptituds musicals (el dilema del ralento...nadie se plantea si tienes talento para la lengua o las mates, hay que hacerlo...y todo se puede enseñar) i va aprendre tot sol a tocar el violí (el marido no se lo cree) i a reparar violins vells sota la tutela d'un lutier del barri, o sigui que coneixia el seu instrument com a artesà i com a músic.

Quan tornava a baixar el turó, les poques cases habitades al voltant de la plaça ja tenien els llums encesos. Tot passant per davant d'una, de camí a casa, em vaig preguntar com devia ser la vida a l'interior.

M' agrada convidar els meus amics un per un, perquè l'atmosfera sigui una solitud de dos.

- a la pràctica, per poder estar pendent del q m'explica. Amb més gent, impossible. Jo tb sóc de petit comitè.-