ℂ ✧’s Reviews > Les nenes que llegien al lavabo > Status Update

Hi ha revolucions que comencen en els llocs més insospitats: als marges, en una nota, en un subratllat, als peus de pàgina. Dins la intimitat comunitària i gairebé inadvertida dels infants que llegeixen dins el bany. Aquests infants són molts. Són brillants. Són el món que ve, escrit amb bona lletra. Tu seràs un d'ells. ♥

el padrí Sebastià em va llegar l'herència més preciosa que mai no m'hauria pogut deixar ningú: em va permetre ser lector. Sense aquesta passa, avui potser no escriuria aquest llibre. No estaria experimentant, per primera vegada, què és això de plorar mentre s'escriu. Plorar per ell, perquè hi és i no hi és, i pel nen que llegia al lavabo que vaig ser i que d'una manera o una altra se'n va anar (...) una mica amb ell.

Que la lectura que elles en fan, des de la subjectivitat, des de l'experiència pròpia més assumida, és important, també. Malgrat els filtres, malgrat la possessió velada però evidentíssima de les maneres de llegir per part de certs grups socials que sí que tenen veu pròpia (...), malgrat la censura, malgrat les ànsies de grandesa, les nenes que llegien al lavabo han de saber que no estan totes soles.

És important que les nenes que llegien al lavabo tenguin referents. Que llegeixin en una diversitat semblant a la del seu entorn. Que sàpiguen que no hi ha només un camí, i que enllà dels entreforcs i les cruïlles també hi ha vida als marges, a la perifèria, al subsol, surant núvols enllà, a dalt del cel. Que les veus de la gent que fins ara havia estat callada o silenciada importen.

Cal que treballem contra la ignorància i el menyspreu, cal fer feina. Cal que posem en pràctica la relectura com qui posa en dubte una religió, com qui s'emprova una nova manera d'entendre l'herència, amb ulls d'avui. Cal que prenguem consciència que nocions estètiques com la qualitat o el gust són això, però res més: nocions, discursos, construccions.

Sense noves mirades plurals, diverses, altres, lliures de l'objectivitat i el bon criteri que pretén ostentar el poder, quantes són les lectures que es perden? Quants matisos i quantes diferències pot arribar a polir, a "normalitzar", el ribot uniformador? Quantes boques han de callar abans que els canons explotin a les mans de qui els carrega?

M'interessen les lectures creuades i les pressions posades en comú. (...) M'interessa la mala baba, si no s'amaga; les debilitats, les dèries, les predileccions confesses. M'interessa el matís. M'interessa que l'art de llegir superi els binarismes, perquè llegir no es troba mai ni en una banda ni en una altra, sinó tot el contrari. Llegir es troba més enllà.

M'ha agradat tant l'àudiollibre que m'he agafat el llibre a la biblioteca. Té capítols més interessants que d'altres, bona part són reflexions al voltant de la lectura, però m'estimo més tenir-lo en físic per rellegir les cites i consultar millor les referències a altres obres.