Aina Queentana’s Reviews > Per què ser feliç quan podries ser normal? > Status Update

“Tota la vida he treballat des de la ferida. Guarir-la volia dir posar fi a una identitat, la identitat que em definia. Però que la ferida es guareixi no la fa desaparèixer; sempre hi haurà una cicatriu. La cicatriu sempre em farà reconeixible.”

“La ferida és simbòlica i no pot reduir-se a una sola interpretació, però sembla que és una clau o una pista per ser humà. Implica valor, a més a més d’agonia.
El que traspua en aquestes históries és que la ferida és molt a prop del do: qui és ferit queda marcat - literalment i simbòlica— per la ferida. La ferida és un senyal de distinció.”

“Uns mesos més tard, haviem sortit a la tarda a passejar i no sé què vaig dir sobre que ningú no ens havia amanyagat de petites. Vaig dir «nosaltres», no «tu». Em va agafar la mà.
No ho havia fet mai: normalment caminava darrere meu disparant frases.
Vam seure totes dues i vam plorar.
Jo vaig dir: «Aprendrem a estimar».”

“—Vius en un Mini i quan no ets al Mini treballes al mercat per guanyar diners o ets aquí a l'institut, i, si no, ets a la biblioteca pública d'Accrington llegint la literatura anglesa en prosa de la A a la Z.

Sí, era un resum precís de tota la meva vida, a part del sexe.”

“Ara sé que ens curem quan estimem i ens estimen. No ens curem quan formem una societat secreta d'una sola persona, quan ens obsedim per l'únic «altre» que podríem admetre i ens condemnem a la decepció.”

“La tieta Nellie no devia tenir gaire diners. Dos cops per setmana acollia tots els nens del veinat que podia fer cabre a l'única habitació de casa seva i els feia sopa de patata o de ceba.

[…] Tots l'estimaven i ella els estimava a tots. D'aquella casa petita, fosca i freda amb una sola finestra i les parets negres, ella en deia «el racó assolellat».

Va ser la primera lliçó d'amor que vaig rebre.”

“El que jo vull existeix si goso trobar-ho…”