Nico Illarregui’s Reviews > The Baseball 100 > Status Update

Reflexions fins on he llegit:

100. Ichiro Suzuki - la CABRA japonesa, dels jugadors més carismàtics que he vist jugar i recordo els partits quan s'apropava als 3000 hits com una cosa boja.

99. Mike Mussina - ara ja sé què vol dir "mensch".

88. Curt Schilling - exemple clar del conflicte de separar l'obra de l'autor. En l'àmbit esportiu, tot i ser boníssim, era un cafre de cuidado. En l'àmbit personal tampoc millora gaire el tema, quan jugava tenia opinions polèmiques que s'han amplificat amb els anys (el seu twitter asusta al miedo). Això fa encara més sorprenent que cada any fos dels jugadors més solidaris involucrats amb moltes campanyes benefiques.

90. Max Scherzer - un dels pocs jugadors de la llista (fins ara) que he pogut gaudir veient, la cara de pirat mental amb la que juga, els ulls de diferent color, les estranyes supersticions que té els dies de partit, etc. Juga amb una intensitat que cansa només de veure'l.

89. Mike Piazza - ara tinc més context per una de les meves cançons preferides de Belle & Sebastian "Piazza, New York Catcher".

92. Bullet Rogan - víctima clara de la desinformació i falta de documentació donada per la segregació de l'època.

91. Mariano Rivera - em sembla poètica la figura d'un jugador que literalment només té un tipus de 'pitch' i que tot i saber això els batedors no poden fer-hi res. Si a això li sumes que diu que li va ensenyar Déu mateix mentre estava entrenant un dia ja apaga y vamonos. Millor "closer" de la història.

94. Roy Campanella - per mi un punt a favor d'aquest llibre i de l'autor és la reivindicació dels jugadors de les "Negro Leagues" i intentar que tinguin la importància que la època els va robar. Va ser dels primers jugadors incorporats a la MLB i a sobre com a "catcher" (posició associada a jugadors blancs).

93. Ozzie Smith - sempre al vaixell dels jugadors que fan fàcil lo difícil i encara més si és en defensa.

97. Roberto Alomar - m'agraden els packs de jugadors pare-fill.

96. Larry Walker - fan dels jugadors obsessionats amb un número en concret.

95. Tony Gwynn - m'encanta veure els números de la "hitting machine".

Reflexions fins on he llegit:

100. Ichiro Suzuki - la CABRA japonesa, dels jugadors més carismàtics que he vist jugar i recordo els partits apropant-se als 3000 "hits" com una cosa boja.

99. Mike Mussina - ara ja sé què vol dir "mensch".

98. Carlos Beltran - serà molt bon jugador i tot el que vulguis, però "once a cheater always a cheater", em costa molt valorar-lo positivament després del robatori amb els Astros.