juliaigual_’s Reviews > Demà, i demà, i demà > Status Update

“—No és evident? —va dir en Marx.
No era evident per a en Sam ni per a la Sadie.
—Què és un joc? —va dir en Marx—. És demà, i demà, i demà. És la possibilitat de renéixer infinitament, de redimir-se infinitament. La idea que, si continues jugant, pots guanyar. Cap pèrdua és permanent, perquè res no és permanent, mai.”

“—No passa res, Marx —diu la Sadie—. Et pots deixar anar.”

Sabia que havia de passar alguna cosa dolenta però no havia de passar això 😭 el meu personatge preferit noooo

“Com puc tirar endavant si la persona que més estimo del món està enamorada d’un altre?”

“«Digues que no et conec», va pensar en Sam. «Digues que no et conec quan podria dibuixar tots dos costats d’aquesta mà, la teva mà, de memòria.»”

Sam ets un cabron però uf

“Hi ha, segons determina en Sam, una quantitat infinita de maneres en les quals la seva mare no mor aquella nit, i només una manera en la qual sí.”

“Patien per ell, i li havien volgut fer la vida més fàcil. I per això s’havien inventat raons: algunes fins i tot convincents i reals. No ho havien fet pel joc ni per l’empresa, sinó perquè se l’estimaven, eren els seus amics.”

“—Em pensava que estaves neguitosa perquè em podia morir —va dir en Sam.
—No. Tu no et moriràs mai. I si et morissis, el joc tornaria a començar una altra vegada —va dir la Sadie.”

“La raó de no haver-los trucat de seguida que s’havia despertat a l’hospital va ser perquè se sentia avergonyit. […] No volia que el veiessin feble, tot i que era així com se sentia. Feble, fràgil, sol, esgotat.”

“Abans no li va poder dir que l’estimava, la Sadie ja era a dins de l’edifici. Però no es va sentir malament per no haver-ho dit. En Sam sabia que la Sadie sabia que ell se l’estimava. La Sadie sabia que en Sam se l’estimava de la mateixa manera que ella sabia que en Sam no havia vist l’Ull Màgic.”

“A Koreatown, ningú va pensar mai que en Sam fos coreà. A Manhattan, ningú va pensar mai que fos blanc. […] Aquesta consciència el va fer dubtar: potser un nano mestís d’aspectes estrambòtic podia existir en el centre del mon, i no tan sols a la perifèria.”