Anna Garriga’s Reviews > L'agulla daurada > Status Update

Tota la ciutat que encara respirava escoltà en silenci la simfonia que havia nascut directament de les entranyes del seu dolor. Una música que es desbordava com les aigües del Neva, tan fúnebre com les execucions a la fortalesa de Pere i Pau, poderosa com El cavaller de bronze, closa com els carrers de Dostoievski, i harmoniosa com l’enllaç, dins de l’horitzó, entre el cel i el riu de Leningrad.